L’IVAM Alcoi presenta «Josep Renau: fer l’art operatiu. Dissenyar l’avenir», una exposició amb la qual s’endinsa en la faceta més política del creador a través de més de 180 obres que mostren «la sàtira agitadora» de l’artista que va introduir el fotomuntatge polític a l’Estat i va combatre amb la seua obra l’«American Way of Life».
El títol de la mostra, que es podrà visitar fins al 8 de setembre, al·ludeix al somni de Renau de «fer l’art operatiu, que siga part de la societat, una eina en la crítica del present i en la construcció d’un futur millor», així com a l’obstinació de l’artista per «dissenyar l’avenir, construir un futur millor, socialment just», ha subratllat la directora adjunta de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Sonia Martínez.
Per part seua, l’alcalde de la ciutat, Antonio Francés, ha manifestat que aquesta exposició «permetrà conéixer millor un dels artistes més importants del segle XX, una persona que entenia l’art com un compromís social, amb capacitat per a intentar canviar la societat en la qual no creia».
La regidora de Cultura, Elisa Guillem, ha agraït a l’IVAM aquesta exposició que considera imprescindible ja que «Josep Renau és i hauria de ser referència» i ha recordat que l’artista valencià «va ser qui va encarregar el Guernica» i «va haver d’exiliar-se pel seu compromís amb les avantguardes».
El comissari, Ramón Escrivà, ha explicat que l’exposició «es presenta a Alcoi de forma ampliada i aborda totes les seues facetes artístiques, especialment la política, però també la comercial».
La selecció d’obres de la mostra inclou cartells, revistes, documents i fotomuntatges que revisen la seua etapa republicana, el seu llarg exili a Mèxic (1939-1958) i estada en l’antiga República Democràtica Alemanya (1958-1982).
Avantguarda
Josep Renau (València, 1907 – Berlín, 1982) és una de les figures més destacades de l’avantguarda republicana a l’estat espanyol. Durant la Guerra Civil va ocupar càrrecs de gran responsabilitat: entre setembre del 1936 i abril del 1938, Renau va ostentar la Direcció General de Belles Arts del Govern de la República, posició des de la qual va impulsar l’evacuació del Tresor Artístic de Madrid, així com l’engegada del Pavelló Espanyol en la Fira Internacional de París del 1937.
El 1938 es va incorporar a la Direcció de Propaganda del Comissariat General de l’Estat Major, des de la qual dirigirà l’agitació propagandística militar a Catalunya fins al final de la guerra.
La mostra s’estructura en cinc àmbits temàtics. El primer apartat aborda l’obra més avantguardista feta per Renau durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Acompanya a aquesta secció introductòria una selecció de fotografies documentals de la Guerra Civil espanyola d’Agustín Centelles i Robert Capa.
En aquesta secció s’inclou també “una xicoteta selecció de fotomuntatges de l’artista alemany John Hearfield que va ser el gran creador del fotomuntatge polític i un dels màxims exponents de l’avantguarda alemanya al qual Renau va admirar i va adaptar part del seu discurs estètic i polític”, apunta Escrivà.
Fotomuntatge
El comissari de l’exposició ha asseverat que «Renau va ser pioner a introduir el fotomuntatge polític dins de la pràctica artística, no sols des del punt de vista de la tècnica sinó com una manera d’entendre el món».
La segona parada es deté en una selecció d’obres dutes a terme durant el seu exili a Mèxic a partir del 1939, i presta una atenció especial al disseny de portades de la revista ‘Futur’, així com a la documentació per als murals ‘Retrat de la burgesia’ i ‘L’electrificació total de Mèxic acabarà amb la misèria del poble’.
L’apartat tercer mostra una selecció d’obra gràfica comercial per l’agència Estudio Imagen / Publicidad Plástica creada per Renau a Mèxic.
El quart apartat està dedicat a presentar, de manera íntegra i acompanyada d’abundant documentació procesual, la seua sèrie de 69 fotomuntatges més emblemàtica, ‘The American Way of Life’ “sens dubte el seu corpus d’obra més brillant i personal, a la qual dedicarà més de vint anys de la seua vida” explica Ramón Escrivà, qui afegeix que “l’estètica d’aquests fotomuntatges fets en el context de la Guerra Freda entre els EUA i els països soviètics com a rerefons, continua vigent hui dia”.
El cinqué i últim apartat mostra els projectes i esbossos produïts per Renau per als murals ceràmics de grans dimensions en edificis públics de l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA) durant la dècada del 1970.
Totes les obres de l’exposició procedeixen de la col·lecció de l’IVAM i de la Fundació Josep Renau. Sonia Martínez ha destacat que l’IVAM va ser objecte el 1989 d’un extraordinari dipòsit de la seua obra i del seu arxiu i biblioteca personal per part de la Fundació. “Des de llavors el museu ha fet un enorme treball de manteniment, catalogació, investigació i difusió transcendental per al coneixement públic i l’actual consideració de l’artista”, ha conclòs.
