L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Salvador Vendrell a Josep Lozano, que acaba de publicar La fràgil memòria, en què conta una història mitjançant dos punts de vista molt diferents. El punt de vista d’una dona oprimida, vídua, republicana… I el d’una dona fadrina, de dretes, que sempre ha tingut bona vida.
A més, Tobies Grimaltos es congratula per l’aparició per primera vegada en català de la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, una obra fonamental del pensament occidental. Just quan s’han complit tres-cents anys del naixement del filòsof prussià, la Universitat de Barcelona ha tret al carrer aquesta obra amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, i edició a cura de Salvi Turró i Josep Monserrat.
Per part seua, Xavier Aliaga ressenya Benvolgut imbècil, de Virginie Despentes, un llibre ben diferent a la trilogia Vernon Subutex, però amb la qual comparteix la mateixa capacitat de dissecció social. Una novel·la que pren moments de la pandèmia i el MeToo, i afegeix reflexions al voltant de l’edatisme en l’art i el pes de les addicions en una societat que creu jugar a l’hedonisme quan, en realitat, practica un escapisme tòxic en un sentit literal i figurat.
D’altra banda, Vicent Borràs aconsella Els nens són els reis, de Delphine de Vigan, una història sobre els perills de l’excessiva sobreexposició pública dels nens a les xarxes socials i la presència digital inesborrable que hauran d’arrossegar al llarg de la seua existència.
En aquest número, Vicent Garcia Devis recomana Adeu, princesa, d’Isabel Donet, que narra les vides entrellaçades de tres amigues que eren com germanes, amb una amalgama d’afectes, gelosies i crisis, com passa en les millors famílies. Una història amb un esquelet de filferro que comença en els primers dies d’institut en una societat en blanc i negre.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a La Capona, a Tarragona.
