La llavor en la fosca, del poeta de Castelló de la Plana Josep J. Conill, és el primer títol de la col·lecció “Flors del mal” de Salze Editorial, destinada a la publicació de poesia catalana contemporània inèdita, “amb la voluntat de descobrir i sobretot incidir en poètiques de total modernitat, plena vigència i alta qualitat que considera no ateses suficientment en el panorama literari actual”, assenyalen els editors.
Aquest llibre de Josep J. Conill sobre les adversitats inherents a la condició humana, en forma d’imitacions de la vida, plantejat en sis seccions, va ple, en paraules del poeta i crític literari Manel Rodríguez-Castelló, “de paradoxes, provocacions o incitacions, oxímorons, antítesis i ironia de tots colors, sí, perquè de tot això és també fet el llenguatge, i més quan és dut als extrems que voregen el silenci en què consisteix tota pràctica poètica digna d’aquest nom”.
La llavor en la fosca arribarà a les llibreries a finals de setembre.
Flors del mal
La nomenclatura “Flors del mal”, manlleu de la cèlebre obra mestra del poeta Charles Baudelaire, és tota una declaració d’intencions de Salze Editorial pel que fa tant als criteris altament selectius com pel contingut de les successives edicions.
El segell publicarà dins de la col·lecció un volum per any durant el 2025, i probablement el 2026, a fi de temptejar l’acollida del públic. D’aquesta manera, l’original escollit rebrà la mateixa cura i rigor formal i la mateixa distinció en el disseny i en els materials d’edició que caracteritza el catàleg de traducció de poesia selecta contemporània, iniciada el 2021.
L’editorial assenyala que Flors del mal comptarà amb “veus d’arreu del domini lingüístic i amb propostes capaces d’explorar amb tota vigoria les possibilitats del llenguatge tant des de l’experimentació com des de la més clàssica precisió formal, així com per aquelles que aposten per formulacions més filosòfiques sense deixar de banda la vivacitat expressiva”, i en qualsevol cas, aquelles que a parer de Salze “resten al marge de la poesia avui hegemònica i guardonada, sovint propensa a oferir receptaris i tractaments terapèutics més que no pas reflexió i expressió de caràcter artístic”.
