Sixto Ferrero / Sueca.
Han passat 33 anys d’ençà que l’escriptor Josep Franco (Sueca, 1955) guanyara amb Calidoscopi (3i4, 1983) l’Andròmina de Narrativa dels Premi Octubre. Enguany el tornava a guanyar amb La vida és dura, una novel·la que s’apropa a l’assaig, o escrita sota la concepció “contemporània de la narrativa”.
Fet i fet, aquest diari ha entrevistat l’escriptor suecà, deixeble de Fuster, que pertany a “la segona generació”, polític local durant una etapa relativament recent per EUPV, un dels qui més guardons acumula i també, com s’ha escrit, responsable d’impulsar la narrativa i alguna que altra editorial en un moment d’estancament. Durant l’entrevista, que oferirem íntegrament el proper diumenge, Franco repassa els seus inicis, la seua formació amb Fuster, les seues novel·les, les relacions entre escriptors, la situació de la casa-museu de l’assagista de Sueca i la política, aquella que com a bon fusterià defensa que “o la fem nosaltres o serà feta contra nosaltres”.
