L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Santi Borrell a Josep Ballester, poeta, assagista i catedràtic d’Educació literària a la Universitat de València, que ha publicat diverses obres reconegudes i premiades, com ara Tatuatge (Premi Ausiàs March 1988) o La mar (Premi Vicent Andrés Estellés 1997). També podem destacar els seus treballs sobre Joan Fuster o la poesia catalana de la postguerra al País Valencià. Ha traduït de l’italià obres de Pier Paolo Pasolini, Cesare Pavese, Salvatore Quasimodo o Dario Fo. Ha exercit la crítica i ha escrit articles literaris durant molts anys en nombroses revistes i diaris.
En aquest número, Vicent Garcia Devis parla de La idea d’Europa, de George Steiner, un assaig en què l’autor desplega tot un ventall d’idees sorprenent i aclaparador sobre aquest continent, que defineix com una nació cultural. Reivindica Atenes i Jerusalem com a fonts de la saviesa universal. I nega les etapes més fosques d’Europa amb les conviccions de Montaigne, d’Erasme, de Voltaire o d’Immanuel Kant. Proposa fugir de la nord-americanització d’Europa perquè competir no ens farà més grans.
D’altra banda, Daniel P. Grau s’endinsa en La religió de l’ateu, de Joan-Carles Mèlich, una altra obra assagística que parteix de les obres de Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger i Milan Kundera per oferir-nos la possibilitat de pensar en «una existència construïda després de la mort de Déu» que sobrevisca a «les ruïnes del pensament metafísic».
A més, aquesta setmana, Joan Garí ressenya Me’n record, d’Emili Manzano, un llibre de memòries, escrit deliciosament en el seu mallorquí natal, que recull tota mena d’anotacions. Hi trobem frases d’altres literats que ha memoritzat, records infantils i d’adolescència, extenses anècdotes biogràfiques molt ben contades… Manzano, en efecte, hi fa literatura, gran literatura.
Per part seua, Emili Samper comenta Somnis entre la boira, de Lluís Recasens i Àngel Marí, una novel·la gràfica que ens transporta i ens transmet l’efervescència creativa dels dibuixants de les revistes satíriques i infantils de la primera part del segle XX. L’obra arrenca a Blanes l’agost de 1948, setmanes abans de la mort d’un dels més destacats, Joan Junceda, i ens transporta en salts temporals per diverses èpoques, a la Barcelona de principis de segle i, especialment, als anys 1943 i 1938, en moments clau de la producció artística d’aquest dibuixant i de la vida política i social catalana.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els libres més venuts a Sa Llibreria de Ferreries, a Menorca.
