“Més del 60% de la població afirma que té dificultats per a distingir informació veraç de contingut manipulat en línia“. Aquesta és una de les dades exposades en la VIII Jornada Valenciana de Documentació, que ha reunit a València professionals de biblioteques, arxius, centres de documentació, universitats i administracions públiques per a analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial en la gestió del coneixement i en l’accés a la informació. La trobada, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes (COBDCV), s’ha celebrat al Teatre El Musical amb el lema “Mirades: confiança, oportunitats i drets per a l’impuls de la IA”.
Altres de les dades que expliquen la magnitud dels canvis són que “el 75% de les cerques en entorns digitals ja no acaben en un clic, perquè els sistemes conversacionals ofereixen respostes directes sense redirigir a les fonts originals” i que “la regulació europea de la intel·ligència artificial obligarà institucions públiques i privades a revisar els seus sistemes de gestió de dades i traçabilitat documental“.
Paper clau dels professionals
En aquest context, el sector reivindica el seu paper com a garant de la qualitat informativa i de la traçabilitat de les dades. Durant la inauguració, la presidenta del COBDCV, Teresa Gomis, va subratllar la responsabilitat dels professionals davant aquest escenari tecnològic: “El nostre repte és entendre-la, utilitzar-la amb criteri i participar activament de la seua governança. Garantir qualitat, contextualitzar la informació i generar espais fiables continua sent una responsabilitat assignada a la nostra professió.”
La jornada ha combinat reflexió estratègica i experiències pràctiques amb la participació d’experts com David Alayón, especialista en innovació disruptiva; el catedràtic de la Universitat Politècnica de València César Ferri, investigador del Valencian Research Institute for Artificial Intelligence (VRAIN); el doctor en Informació i Documentació Jordi Serra, i la documentalista especialitzada en ciències de la salut María García-Puente.
Així mateix, ha inclòs la taula redona “D’usuaris a protagonistes, horitzons de canvi davant la IA”, centrada en els nous rols dels professionals de la informació en un context marcat per la transformació digital, la reutilització de dades i la preservació documental. La jornada ha conclòs amb el taller participatiu “Mirades per al futur: pensar les tendències IFLA de la informació”, en què els assistents han reflexionat sobre l’impacte de la intel·ligència artificial, la desinformació i els canvis socials en el futur del sector.
Altres intervencions
Durant l’acte d’obertura també va intervindre el director general de Cultura de la Generalitat, Miquel Nadal, que va destacar la necessitat d’afrontar els reptes de manera coordinada entre institucions i professionals. En aquest sentit, va afirmar que “la intel·ligència artificial és un desafiament que hem d’afrontar conjuntament administracions, professionals i col·legis. Més enllà de la intel·ligència artificial, hem de recuperar el paper protagonista dels professionals que estan a l’altura dels reptes que han d’afrontar”.
Per la seua banda, la subdirectora adjunta de Coordinació Bibliotecària del Ministeri de Cultura, Raquel Moraleja, va recordar que “la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se i som nosaltres, en fòrums com aquest, els qui hem de decidir què en fem”.
El regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València, José Luis Moreno, va insistir en la necessitat de mantindre el criteri professional davant les noves tecnologies: “La intel·ligència artificial és una bona eina per al món de les biblioteques i la documentació, però necessita sempre el filtre de les persones. És molt important que els professionals verifiquen que la informació que conté una imatge, un document o una notícia és verídica”.
