Joan-Lluís Monjo publica El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral (Bullent), un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la valoració d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica en el context valencià. L’obra va obtindre el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, que convoca L’Etno i la Diputació de València, en la 24a edició.
L’editorial ha assenyalat que «d’una banda, el llibre suposa una aportació a la rondallística valenciana que ofereix una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral». «És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana», ha indicat. A més, ha explicat, «hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic».
D’altra banda, ha continuat, «en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren». Així mateix, en l’estudi «es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales».
El jurat del guardó, format per Núria Sendra, Albert Toldrà, José Maria Candela, Alba Herrero i Joan Seguí, va decidir premiar l’obra per unanimitat i en va valorar en primer lloc «la qualitat en l’estructura i redacció del text, així com la claredat en la presentació dels continguts». Igualment, «el fet que el material de tradició oral que el compon és representatiu d’una tipologia relativament poc difosa en aquest tipus d’estudi». A més, «tot i tindre la comarca de la Marina Baixa com a lloc de referència, l’autor ha fet un esforç per incloure altres comarques valencianes com ara la Marina Alta, el Baix segura, el Camp de Requena Utiel, el Baix Vinalopó, l’Horta Sud o la Plana Baixa tot i dotant el treball d’una plantejament més transversal des del punt de vista territorial», va exposar.
Dialectologia, història i cultura popular
Joan-Lluís Monjo i Mascaró (Tàrbena, la Marina Baixa, 1968) és llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéry de Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi, que obtingué una menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC. Actualment, és professor de secundària a Alacant.
Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popular, que s’han manifestat en diversos articles i llibres. En el camp de la dialectologia destaca El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez), i els treballs per a la salvaguarda del parlar tarbener Jo també parla de sa (2020) i Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador, que obtingué el Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022 en ciències socials, arts i humanitats. Dins del camp de la història assenyalarem els treballs dedicats a la presència balear en el repoblament valencià, com Per poblar lo regne de Valèntia… L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas, i a l’emigració valenciana a Algèria, com Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menages, que obtingué el 8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En el camp del folklore ressaltemJa plora la nyora. La tradició musical i etnoliterària de Guardamar del Segura (2007), com a membre del Grup Alacant, i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (2009).
