Una edició especial del llibre d’aforismes Judicis finals i una fotografia que retrata a la perfecció l’esperit «burlesc, irreverent i heterodox» de Joan Fuster constitueixen el llegat in memoriam de l’autor que s’ha dipositat aquest dijous a la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes. L’escriptor de Sueca (Ribera Baixa).
L’acte, celebrat a la seu de l’institut a Madrid, ha comptat amb la intervenció de la secretària general del Cervantes, Carmen Noguero; el secretari de Cultura de la Generalitat Valenciana, Ximo López Camps; Salvador Ortells Miralles, director de l’Espai Joan Fuster, en representació de Josep Palàcios, l’hereu testamentari de l’assagista; la directora general del Llibre i Foment de la Lectura del Ministeri, María José Gálvez; i la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó.
El dipòsit ha sigut impulsat per l’AVL amb el consentiment i suport de Josep Palàcios, qui ha realitzat la selecció dels objectes que es custodien des d’ara en la caixa 1077. El primer és el llibre d’aforismes Judicis finals, publicat en 1960, encara que la versió entregada va ser preparada pel mateix hereu en 2003. Al costat d’aquests aforismes, que subratllen l’actitud irònica de Fuster, s’ha volgut completar el conjunt amb una fotografia en la qual l’autor apareix amb una carassa traient la llengua.
Des de l’Institut Cervantes s’ha recalcat que l’Any Fuster, celebrat en 2022 per a commemorar el centenari del natalici del pensador i que posa el punt final amb aquest acte, ha suposat «una oportunitat magnífica per a conèixer també la seua obra poètica, fins ara eclipsada per la força dels seus escrits cívics». «El centenari de Fuster ens ha permès aprofundir en la pluralitat d’un escriptor total», ha dit Carmen Noguero.
En aquest sentit, Ximo López ha ressaltat que la intenció de la Generalitat en l’any commemoratiu ha sigut no només destacar la faceta literària de Fuster, sinó també la seua «aportació absolutament imprescindible a la societat i identitat valenciana». «Va ser un personatge fonamental per a entendre com som, com érem i com ens agradaria ser en el futur als valencians. Hem aconseguit traure a Fuster d’un reducte bastant interessat de confrontació política i situar-lo en el terreny d’un intel·lectual europeu del segle XX», ha agregat el representant de la Generalitat, que ha agraït l’Institut Cervantes que «s’òbriga a aportacions d’escriptors i escriptores que no només escriuen en castellà».
En aquest punt, Salvador Ortells ha posat el focus sobre la importància del reconeixement de «l’universalisme» de l’escriptor valencià, que «sempre va ser un heterodox que va lluitar contra les adversitats del seu temps i els detractors injusts que va tindre». Ha citat un dels seus aforismes, «obediència és seguretat», per a recalcar que Fuster va ser «tot el contrari». «Ell es desmitificava a mesura que es convertia en mite per al País Valencià i per a les persones que formem part de la cultura catalana. Va ser un mite i un antimite», ha postil·lat.
María José Gálvez ha mostrat la seua satisfacció «com a directora general del Libro i com a valenciana» per obrir el Cervantes a la pluralitat, «també des del punt de la vista de les llengües dels nostres escriptors». I ha afegit: «Fuster és inesgotable, i crec que en els pròxims anys haurem de tindre més i millor Fuster».
Ha tancat la cerimònia la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, que ha comentat que la peces dipositades estableixen «un diàleg entre la imatge i la lletra, la imatge i el pensament, la imatge i la provocació». La màxima responsable de l’ens normatiu del valencià s’ha sumat a les reflexions sobre la necessitat de tindre consciència de la «pluralitat». «Aquest acte té un valor i una simbologia molt especial per a tots nosaltres. L’Institut Cervantes obri les portes i acull un gran escriptor i assagista valencià que s’expressava i reivindicava la seua llengua i la seua cultura, la nostra llengua i la nostra cultura», ha remarcat.
«La Caja de las Letras es converteix hui també en “La Caixa de les Lletres”. La cultura i les llengües no tenen fronteres ni són patrimonis tancats. Quantes més cultures i llengües al món, més llibertat i més enteniment”, ha defensat Cantó, que ha emfatitzat que “«a Comunitat Valenciana, el País Valencià, és hui en dia el que és gràcies a la contribució intel·lectual, al pensament de Joan Fuster, i volem compartir aquest valuós patrimoni com a comunitat i com a país». «Amb aquest acte finalitzem un any dedicat a Fuster, un pensador universal, valencià compromès sobretot inequívocament amb una actitud intel·lectual cívica i lúcida», ha conclòs.
