L’escriptor Joan Benesiu aprofundeix en els múltiples rostres del fracàs a la seua última novel·la, Terminus (Periscopi). Una obra que aborda fracassos laborals, vitals i sentimentals a través dels seus personatges, tot reflexionant sobre com el fracàs és un destí inevitable a llarg termini. «Quan emprens una història, sempre has de contemplar la possibilitat del fracàs, que, al final, pel declinar del temps, acabarà arribant», ha manifestat l’autor. Aquesta temàtica, ja present a la seua obra anterior Serem Atlàntida, es complementa amb una visió d’una Europa que, tot i la possibilitat de fracassar, encara té un futur per construir.
La novel·la segueix Teresa, professora de l’Escola d’Arquitectura de València, preocupada per la desaparició del seu millor alumne, Carles Miquel, que investigava la tesi sobre el projecte Atlantropa. Aquest projecte utòpic pretenia assecar la Mediterrània per guanyar més terres habitables, un concepte que Benesiu utilitza com a metàfora vertebradora. Mentrestant, Teresa viatja a Hongria per assistir a un reconeixement professional, un viatge que permet a l’autor explorar la història i el passat d’aquest país.
El fracàs és un fil conductor que recorre totes les històries: des del projecte inacabat d’Atlantropa fins als conflictes vitals dels personatges. «Les persones no poden estar tan contentes dels seus èxits perquè, més tard o més d’hora, arribarà el fracàs, i cal retardar-lo al màxim», explica l’autor. Teresa, per exemple, afronta la ruptura d’una relació sentimental, mentre el seu alumne queda atrapat en el fracàs del seu projecte acadèmic.
Una reflexió sobre Europa
Benesiu també indaga en la situació del projecte europeu. Encara que no considera que Europa haja fracassat, veu en aquesta possibilitat un motiu de preocupació i lluita. Segons l’autor, «Europa ha de mirar cap al futur i treballar per mantenir la seua identitat i fortalesa».
A la novel·la, aquesta reflexió s’articula al voltant de projectes que no han arribat a bon port i la fascinació per les ruïnes, que simbolitzen tant el passat com la fragilitat de qualsevol construcció humana.
Arquitectura i societat
L’arquitectura, un altre dels grans eixos de Terminus, és per a Benesiu una metàfora de la societat moderna. Critica com les construccions modernes sovint estan pensades per al seu aspecte visual més que per la seua funció pràctica.
Un exemple paradigmàtic, segons l’autor, és la Ciutat de les Ciències de València, que es percep més com un escenari per a fotografies que com un espai funcional. «Al voltant de l’arquitectura, cada vegada construïm més per a la vista i menys per a la resta dels sentits», reflexiona.
A més, Benesiu inclou la idea de la «tirania de l’ull» per damunt dels altres sentits, i descriu com les experiències físiques, com ara olors o textures, poden aportar una dimensió molt més profunda, especialment en escenaris de tragèdia com els causats per la recent catàstrofe a València.
Joan Benesiu
Joan Benesiu s’ha consolidat com una de les veus més destacades de la literatura en català. Va rebre el Premi Llibreter 2015 i el Premi Crexells 2016 per Gegants de gel, convertint-se en el primer autor a aconseguir ambdues distincions per una mateixa obra. Amb Serem Atlàntida, publicada el 2019, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana. A més, és guardonat amb el Premi Ciutat de Xàtiva 2007 per Intercanvi.
Amb Terminus, Benesiu torna a combinar la introspecció personal amb reflexions sobre la història, l’arquitectura i el futur d’Europa, consolidant-se com un dels narradors més profunds i crítics del panorama literari actual.
