El cantautor Joan Amèric torna a Alzira (la Ribera Alta), la seua ciutat, aquest dissabte, 20 d’abril, per a estrenar l’espectacle «On viu l’esperança». El concert, que tindrà lloc al pati porticat de la Casa de Cultura a les 19.30 hores, comptarà un muntatge tècnic i artístic important: Ana Ferrer (guitarra i cors); Miguel Brunyó (piano, teclats, cors i violí); Amadeu Adell (contrabaix); Miquel Guillem Gómez (flauta travessera); Jorge Pérez Soria (enginyer de so) i Johny Sánchez i Josep (assistents de so i llums). Les entrades (5 euros) es poden adquirir adquirir a www.notikumi.com.
-Aquest dissabte, presenteu nou espectacle, «On viu l’esperança», què veurem?
Una proposta que canta l’esperança com a estratègia de resistència. Una esperança íntima i comuna. Meua, teua, de cadascú. I alhora de tothom. Eixa és la idea que volem proposar. I ho farem amb les eines sensuals i d’emoció que ens atorga la música i les paraules, la veu cantada i tot un conjunt de sonoritats que m’aporten els músics i músiques amb qui tinc el plaer de comptar. També és crucial el disseny del so. El nostre enginyer, Jorge Pérez, és un mag que possibilita que les cançons creades i interpretades des de l’escenari arriben al públic com una carícia de seda.
-En un moment com l’actual, amb tants atacs a la nostra llengua i la nostra cultura, què ens cal, a més d’esperança?
L’esperança és, en la meua opinió, una vitamina que evita rendir-se. Ha de ser una esperança, aixó sí, acompanyada d’acció, treball i, sobretot, coherència en la defensa de la nostra cultura.
-Ja havíeu cantat Estellés i ara incorporeu dos poemes més al vostre repertori.
Jo ja cantava dues cançons amb poemes d’Estellés. Una, «Cançó de la lluna», la vaig musicar fa algun temps, no ara. I l’altra, «M’aclame a tu», la cante des de fa uns quatre o cinc anys, com un repte musical i interpretatiu. És una de les cançons més versionades en llengua catalana. I eixe era el repte i el divertimento, intentar fer-la diferent de tot el que havia sentit abans. Jo porte Estellés a la sang, per a mi l’any Estellés són tots els anys. Des de fa temps.
-Amb l’espectacle «Perquè soc poble… un país enamorat», heu actuat en espais molt emblemàtics dels territoris catalanoparlants. Encara n’hi ha algun pendent?
L’espectacle «Perquè soc poble… un país enamorat» el continuem cantant, és vigent i està en actiu. El que passa és que ara, a més, tenim aquesta proposta, «On viu l’esperança», i els programadors poden triar la que vulguen. Es dona el cas d’alguns ajuntaments i programacions que ens van contractar amb «Perquè soc poble…» i ara volen tornar a contractar-nos. I clar! No m’apetia tornar al mateix lloc i fer el mateix espectacle. En eixos casos farem «On viu l’esperança». Respecte als espais pels quals em preguntaves… tenim pendent completar espais emblemàtics a Andorra o Girona, per exemple.
-Quins són els pròxims concerts que teniu previstos?
Aquest dissabte, 20 d’abril, estrenem a Alzira, i tinc al cap començar a enfocar el nou disc amb les cançons noves. Actuacions per davant en tenim a Formentera, Sant Cugat del Vallés, Picassent, Girona, Vidreres, Carcaixent, València ciutat, etc. Les dates no les puc fer públiques abans que els organitzadors. Les anunciarem en el seu moment.
