L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Santi Borrell a Ramon Marrugat, doctor en Filologia Catalana i un dels grans impulsors del projecte sobre el parlar del Penedès. Ha fet estudis sobre botànica en l’obra de Pompeu Fabra, sobre toponímia medieval i treballs sobre diversos escriptors com ara Artur Bladé i Desumvila, Maria Aurèlia Capmany i Josep A. Baixeras. El 2023 va publicar Narracions llegendàries del Penedès.
A més, Laura Ramos Grau parla sobre la poeta Jill Jarrell, exdona de Gabriel Ferrater, que va morir el passat 17 d’abril. Nascuda el 1941 a Washington, va passar la seua infantesa entre Europa, Taiwan, les Filipines i els Estats Units. Es va criar, per tant, en ambients diversos que li van permetre l’aprenentatge i l’accés a diverses llengües i literatures. Jarrell treballava a l’agència d’una jove Carme Balcells, traduïa i interpretava. Tenia vint-i-dos anys quan va conèixer Ferrater a la Fira del Llibre de Frankfurt del 1963.
D’altra banda, Lourdes Toledo aconsella La terra dura. Retorn al cor de Catalunya, d’Anna Punsoda, una mena de «dietari» en què, al llarg de trenta-un textos, des del dia 0 fins al dia 31, de no se sap molt bé quin any, fa una crònica d’un temps i de la transformació del paisatge, d’una forma de vida, però també retrat de vivències i converses diàries, amb els amics, amb els veïns. El llibre relata la «peripècia» del retorn als orígens d’algú que realment no se n’ha anat mai, per lluny que fora.
Per part seua, Jaume C. Pons Alorda ressenya El radar americà, de Vicenç Altaió, un assaig anarcoacadèmic de multisaber radical lliure, així com una autocrítica en clau planetària entre el Comunisme i el Capitalisme. Sobretot, és un tribut a Lanfranco Bombelli, i també cartes de devoció a Salvador Dalí i Marcel Duchamp, que es converteixen en personatges fascinants.
En aquest número, Josep Manel Martí recomana Sobre la lectura, de Marcel Proust, un opuscle de només 88 pàgines en què el Proust que trobem no és el de A la recerca del temps perdut, encara que per l’estil i el contingut reconeixem immediatament molts ecos del que seria la seua majestuosa obra en set volums. Cal dir que aquest text breu va ser inicialment redactat com a prefaci a la traducció francesa que va fer Proust de l’assaig Sèsam i els lliris, de John Ruskin.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Detroit, a Alcoi.
