És gairebé anecdòtic que, en aquests temps marcats per una notable incertesa en el món de la música —no només limitada al territori valencià—, any rere any continuem veient la publicació de nova i diversa producció discogràfica al País Valencià, la qual es distingeix per una qualitat sonora que ressona amb força i supera fronteres. Sovint se sol dir que la música és un llenguatge universal, però reduir-la a aquesta afirmació sense matisos seria un error. La música no és només un codi compartit d’emocions i sentiments; és, sobretot, una expressió viva i complexa de la humanitat, un punt de trobada on es fusionen tradicions, conflictes i moments de renovació.
Comparar la música amb una màquina que genera acords i ritmes previsibles seria enganyós. La seua veritable essència es troba en la capacitat d’ampliar horitzons, d’articular identitats i de crear diàleg entre allò que, a primera vista, semblava irreconciliable. Com la llengua, la música és un espai de confrontació i síntesi. És una xarxa que connecta el passat amb el present, on les idees es poden escoltar, xocar i, en certes ocasions, abraçar-se. Si hi ha un gènere musical que ha reflectit de manera eloqüent aquesta tensió creativa és el jazz. La consciència del jazz com a espai de canvi i evolució és el que fa que el projecte del 3+1 Saxophone Quartet, en col·laboració amb Eva Romero, siga tan fascinant. Més que un enregistrament sonor o un exercici estilístic, la seua proposta es presenta com un viatge. Un viatge sonor, sens dubte, però també emocional i intel·lectual, que traça les transformacions històriques del jazz i les connecta amb el present amb una sensibilitat contemporània. Aquest projecte no es limita a revisitar les arrels i els cims del jazz, sinó que els reinterpreta. En cada peça es percep una clara voluntat de diàleg amb el passat, no des de la nostàlgia, sinó des de la curiositat. Es tracta d’un exercici de memòria activa: recuperar l’essencial per continuar avançant, tal com ha fet sempre el jazz, un gènere que mai no ha deixat de transformar-se, com si fos una metàfora musical de la condició humana mateixa.
Nova Orleans és molt més que un simple lloc, s’esdevé el nucli originari d’un gènere que ha deixat una empremta profunda en la història de la música moderna. Allí, el jazz va iniciar el seu recorregut com una expressió visceral de llibertat, fusió i resistència. D’aquesta confluència cultural van sorgir ritmes i melodies que no només feien moure els cossos, sinó que també donaven veu a emocions col·lectives sovint ignorades. Aquesta energia fundacional és el punt de partida d’un viatge que el 3+1 Saxophone Quartet traça amb sensibilitat i saviesa, explorant els diversos paisatges estilístics que han configurat el jazz. El swing dels anys trenta, amb la seua força vital i la capacitat de fer ballar una societat en transformació, marca el segon capítol d’aquesta travessia. El bebop, irònic, cerebral i vertiginós, aporta una nova dimensió, gairebé filosòfica, a la música on trobem aquesta mena d’exercici d’intel·ligència i imaginació sonora. Amb el free jazz, aquell tan rebel com una poesia que desafia la rima i la mètrica, el quartet ens porta a un espai de llibertat total, on les normes es dissolen per permetre l’expressió més autèntica. Al final, la fusió, amb el seu diàleg continu amb altres gèneres, posa en dubte les fronteres i ens recorda que el jazz és, per naturalesa, un gènere obert al món.
En aquest univers, la veu d’Eva Romero no és un simple complement, sinó un element fonamental. La seua presència transforma l’escena, aportant textura, profunditat i lirisme. Romero no és només una cantant; és també una creadora i pedagoga que percep el jazz com un llenguatge per reflexionar i sentir el món. La seua col·laboració amb el quartet va més enllà de la mera interpretació, convertint-se en una simbiosi, una conversa musical que enriqueix cada peça. A aquesta complicitat s’hi suma la versatilitat de Xavier Blanquer, un percussionista capaç de teixir ritmes amb una subtilesa que arrela i cohesiona el projecte. No obstant això, el saxòfon és el veritable protagonista d’aquesta proposta. En mans de David Castelló, Eladio Sellés, Moisés Olcina i Raül Richart, l’instrument transcendeix la seua funció com a veu individual per transformar-se en un conjunt polifònic. Cada músic, amb el seu timbre i registre particulars, ofereix una visió única, contribuint a crear una narrativa col·lectiva que resulta captivadora i plena de coherència. És com si els quatre saxòfons, des de perspectives diverses, però complementàries, s’uniren per narrar una mateixa història, enriquint-la amb cada frase musical que interpreten.
El projecte Jazzejant del 3+1 Saxophone Quartet no és només una mostra de música, sinó una immersió profunda en l’essència del jazz. En aquest delicat equilibri entre les arrels profundes i la voluntat d’explorar nous horitzons, el quartet aconsegueix encapsular tota una memòria cultural que els defineix: un paisatge sonor que beu de les bandes tradicionals i respira entre les muntanyes del Montcabrer i el Benicadell. Aquest escenari natural vibra amb l’energia del jazz, un llenguatge universal capaç de travessar fronteres i connectar amb qualsevol oient. Cada peça del disc evoca un viatge cap a una Ítaca somiada, un diàleg subtil amb la natura que ens recorda que el jazz és, sobretot, llibertat, expressió i vida. Amb Jazzejant, el 3+1 Saxophone Quartet ens obre les portes a un món sonor fascinant, i ens convida a formar part d’aquesta aventura única. És una oportunitat que no podem deixar passar.
