L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Víctor Labrado a Ariel Serra, autor de la novel·la Liorna, el títol de la qual és el port de destinació dels xuetes mallorquins, lloc que visitaven amb assiduïtat els comerciants mallorquins i on aprenien a veure la vida lliure dels seus correligionaris. Liorna és un lloc d’esperança i el nom ocult de la llibertat. Aquesta és la idea i l’emoció que transmet el text de Serra, el batec que traspua tota l’aventura d’unes identitats a la recerca d’una geografia on poder expressar-se.
A més, P. Cano Server ressenya Presons de paper, de Jaume Silvestre, una novel·la escrita a partir d’un poema que Miguel Hernández va dedicar al seu besavi a la presó d’Alacant. A casa de l’escriptor se n’ha parlat tota la vida, com una d’aquelles vivències, referents que formen part del relat familiar i de la seua singularitat. La trama està protagonitzada per Robert Capa, l’autor de la icònica imatge Mort d’un milicià, que va immortalitzar per a sempre el Taino de Benilloba.
D’altra banda, Enric Umbert-Rexach aconsella Com els colors a la nit, de Carles Camps, un conjunt de relats breus, de reflexions que s’encavalquen en fets biogràfics. Uns textos que posen al descobert la cuina vital i creativa d’uns dels grans escriptors catalans del moment. L’autor no pretén explicar només experiències viscudes sinó fer-nos saber de quina forma entén la realitat que les acompanya.
Per part seua, Daniel P. Grau comenta Cremareu aquesta carta, de Tomàs Llopis, una narració que se situa de ple en la guerra de les Germanies. L’obra se centra en un personatge que, si bé no és del tot col·lateral, tampoc no el podríem considerar nuclear en el conflicte, malgrat que va ser mestre racional de la ciutat de València i capità general de l’exèrcit agermanat: el sucrer Joan Caro, una figura complexa que navega entre dues aigües, en certa manera «presoner enmig dels dos bàndols en conflicte».
En aquest número, Ramon Ramon recomana Sobre l’home, de Thomas Hobbes, la secció segona d’uns Elements de filosofia concebuts el 1636 i formats pels llibres De Corpore, De Homine i De Cive. Tot un sistema filosòfic en què l’ésser humà és considerat només com un cos natural i un cos polític —com diu J. Monserrat Molas, en la filosofia de Hobbes no hi ha lloc per a una «antropologia». Estudiar el «ciutadà» o «el poder civil» era, per a Hobbes, el punt final del seu projecte filosòfic.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més llegits a Ambra, a Gandia.
