La Coordinadora d’Escoles en Valencià de la Ribera, juntament amb la Coordinadora de la Marina Alta, és la més històrica de les associacions que formen part d’Escola Valenciana. Enguany compleix 31 anys de defensa i promoció de l’ensenyament en valencià i ho ha celebrat al cor de la Ribera: Algemesí. Vora 35.000 persones, un total de 90 centres educatius i 47 pobles s’han donat cita a la ciutat de la muixeranga amb motiu de la XXXIa Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera.
Entre la gran varietat d’activitats de la Trobada d’Algemesí s’ha de destacar un acte que simbolitza la vertebració del territori comarca a comarca. La Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Ribera ha col·locat a l’escenari un mapa gegant del país buit. Com si d’un trencaclosques es tractara, cada escola ha fet l’aportació d’una peça en forma de comarca i, així, cada escola ha completat el país sumant comarques.
La celebració de la XXXIa Trobada a la Ribera ha sigut possible gràcies al treball de la Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Ribera i l’Ajuntament d’Algemesí, en col·laboració amb una cinquantena d’associacions dels pobles de la comarca. El president de la Coordinadora, Joan Cortés, ha manifestat que “el valencià ha d’estar en el procés de recuperació de la dignitat del nostre país”, i ha sigut contundent en les seues declaracions: “Volem que els programes d’ensenyament en valencià es generalitzen a tot el nostre sistema educatiu, volem que l’educació plurilingüe utilitze el valencià com a llengua vehicular, volem que el requisit lingüístic s’incorpore a l’accés a la funció pública i que hi haja formació lingüística permanent”.
Posteriorment, i en el mateix sentit, La Veu li preguntava a Cortés si algun dia serà una normalitat veure en una festa com aquesta més centres concertats i privats. Cortés afirmava que “a Algemesí totes les comunitats educatives, concertades i públiques, han participat”. No obstant, reconeixia que a “la resta de la comarca el nivell de participació tradueix la presència dels programes d’ensenyament en valencià que en les escoles concertades encara és molt baix. Ho és perquè l’administració anterior del PP no va estimular que es crearen programes d’ensenyament en valencià en les concertades; d’alguna manera haurien d’haver tret el compromís que si reben diners públics havien d’aplicar un programa d’ensenyament en valencià i si no, es quedeu com a centre privat. Per tant, la participació va al nivell de la presència d’ensenyament en valencià de l’educació concertada”, remarcava el Joan Cortés.
Davant l’absència susdita, i palesada a més a més per les declaracions, la situació reflexa que en l’educació privada el valencià no pinta fava. “La presència del valencià en l’educació privada és pràcticament testimonial. Ací a Algemesí, gràcies a la gestió d’un govern anterior pràcticament tots els centres es passaren a l’ensenyament en valencià, fins i tot ara m’han comentat que algun centre ha demanat el batxillerat en valencià i en la resta de la comarca és testimonial. Per això, a aquestes comunitats educatives que tenen la característiques d’empreses se’ls haurà d’explicar que, si reben diners públics, primer hauran de justificar-los amb un nivell transparència i hauran de cedir part de la gestió educativa als pares, que són els usuaris i, a més, han d’estar obligats a aplicar programes educatius no només en valencià, sinó també a la diversitat, cosa que hui en dia no estan obligats perquè l’administració no ho ha fet”.
Per la seua banda, l’alcaldessa i també regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Algemesí, Marta Trenzano, ha comentat que “les comunitats educatives han donat un exemple magnífic de coordinació i participació”. En aquest sentit, l’alcaldessa ha volgut constar “la implicació de nombroses associacions i col·lectius d’Algemesí que s’han sumat a la festa pel valencià”.
Trenzano manifestava que “per a nosaltres és un autèntic luxe acollir la Trobada de Centres en valencià de la Ribera”. L’alcaldessa no ha escatimant en agraïments als organitzadors, i afegia que açò “són passets que anem fent endavant per la lluita per la promoció del valencià i tot allò que envolta la nostra cultura, tradicionals…, com heu vist els balls d’Algemesí també s’han bolcat”.
Tanmateix, a Algemesí conviuen les tradicionals i les essències amb la tossudesa política. A Algemesí ser seu de Trobada no l’esgrimí d’atacs i qüestions, i per això li preguntàvem a Trenzano, qui deia que “el dia que el Partit Popular participe serà una cosa excepcional i per tant no sé si serà normal. De totes maneres el PP hauria de replantejar-se açò, perquè ací estem defensant el valencià i res més. I el valencià és la llengua de totes i tots els valencians. Si li volen buscar una doble volta és un altre tema, però per descomptat el PP hauria de replantejar-s’ho, perquè açò és una promoció i defensa única i exclusivament de la llengua i la cultura valencià, i ells, que s’autodenominen defensors del valencianisme més acèrrim podrien participar en lloc de quedar-se a casa”.
La XXXIa Trobada a Algemesí ha comptat amb la presència del president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona; el secretari del Consell Valencià de Cultura, Enric Lluch; el diputat Joan Baldoví; l’acadèmica de l’AVL, Imma Cerdà; el sotssecretari autonòmic d’Infraestructures i exalcalde de l’Alcúdia, Paco Signes qui ha mostrat la seua satisfacció per estar un any més en una trobada d’escoles en valencià. Signes ha declarat a La Veu i sobre tot “satisfacció per tindre a Algemesí la presència de la Generalitat com a institució per primera vegada, i també la presència del president de les Corts, és històrica, simbòlica i significativa, a banda de la representació d’alta càrrecs de la Generalitat”. Signes ha conclòs dient “ara, des de la Generalitat hem de continuar treballant per l’ús de la llengua i estic segur que en quatres anys farem molta tasca perquè el valencià deixe de ser una llengua residual”, ha dit; a la Trobada també hi eren el director general d’Administracions Locals, Toni Such, així com un grup nombrós de representants polítics dels pobles veïns.
