Un estudi elaborat per la Universitat de València i impulsat pel Consell Agrari de la ciutat ha inventariat un total de 32 fites enrajolades de quatre èpoques diferents, segons l’estil d’enregistrament de l’escut, les més antigues d’època medieval i les més noves del segle XIX. El treball consisteix a excavar aquelles que estiguen més enterrades, per procedir després a la neteja, restauració i reubicació a la posició original, fixant-les de la forma més adequada, amb l’objectiu de realçar-les.
L’«Estudi, anàlisi i guia per a la protecció de les fites enrajolades de l’Horta de València» s’ha presentat aquest dijous en un acte en el qual han participat el regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramon, i la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, i membres de la Càtedra l’Horta de València Territori Metropolità de la UV.
Les fites enrajolades són peces de 50 centímetres de pedra calcària del terreny marcades amb l’escut de la ciutat de València (les quatre barres emmarcades en un rombe) que durant segles van servir per marcar l’amplària dels camins rals, per on entraven els productes que arribaven al Cap i casal, així com els assagadors. Manel Alemany, un dels autors de l’estudi junt amb Carles Verdeguer, ha assenyalat que aquestes peces servien per evitar que els llauradors envaïren l’espai públic.
La investigació ha sigut dirigida per Enric Guinot i Joan Carles Membrado. En aquests moments, l’inventari es troba en fase de ser introduït al Catàleg de béns patrimonials municipals de naturalesa rural. Tal com han explicat els autors de l’estudi, l’única documentació existent era un mapa del cadastre del 1924, però des de llavors moltes s’han desplaçat o han desaparegut.
