Les rondalles o narracions tradicionals catalanes, valencianes i mallorquines coincidiran els pròxims dissabte 19 i diumenge 20 d’octubre a la primera «Fira Màgica de ses Rondalles», dedicades a les històries recollides i salvades de la desaparició per Antoni Maria Alcover, que se celebrarà a la localitat mallorquina d’Inca, ubicada a l’interior de l’illa.
Es tracta d’una activitat organitzada per la revista cultural El Mirall, amb la col·laboració de la Institució Francesc de Borja Moll i el suport de l’Ajuntament d’Inca, el Consell de Mallorca i l’Institut d’Estudis Baleàrics del Govern de les Illes.
Actes
El programa, amb diverses activitats, inclou la taula redona «Les rondalles: connexions internacionals i iniciatives de difusió. Mesures de salvaguarda com a Bé Cultural Immaterial de Mallorca», un col·loqui sobre la interconnexió dels diferents corpus rondallístics i sobre possibles iniciatives d’impuls a la difusió internacional de les rondalles mallorquines a partir de diferents canals, institucions, llengües i formats, amb la participació de Josep Fornés, creador del Festival Tradicionàrius de Barcelona; Albert Aragonés, president del Centre d’Estudis Lingüístics de les comarques centrals dels Països Catalans (CEL); Víctor Labrado, filòleg, escriptor i especialista en la narrativa popular valenciana; el professor, escriptor i investigador, també valencià, Ivan Carbonell; i la professora i investigadora mallorquina M. Magdalena Gelabert. La taula la moderarà Antoni Mir, de la Institució Francesc de Borja Moll.
La Fira Màgica de les Rondalles inclourà espectacles, tallers, jocs, xeremiers, glosadors i ball de bot, entre altres activitats festives adreçades als públics de totes les edats, a més de les parades a la plaça Mallorca d’Inca, escenari principal de les celebracions. Hi ha previstos tallers de manualitats, de «pintacares», de dibuix i de papiroflèxia; titelles, narració de rondalles, teatre, rap i màgia amb Antoni Masegosa, Cecilia Giménez, i Vicenç Torres; i els jocs inspirats en la literatura tradicional mallorquina «Rondaulles», amb Antoni Caldentey, i «Iràs i no tornaràs», amb Llucia Serra.
També es desenvoluparà el taller «Les rondalles com a eina educativa i situacions d’aprenentatge», adreçat a ensenyants i dinamitzadors lingüístics; i el col·loqui «L’univers gràfic, artístic i tipogràfic de les rondalles i els nous llenguatges», una trobada per intercanviar coneixements sobre l’imaginari visual que es desprèn de la tradició rondallística amb Damià Rotger, tipògraf, docent i poeta, autor de títols com Llibre d’esvalots i Umbilical; Robert Campillo, il·lustrador i dissenyador gràfic; i Marga Marit, il·lustradora. L’acte el moderarà Susanna Moll Kammerich, de la Institució Francesc de Borja Moll.
Participació valenciana
Víctor Labrado és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1987) i abans de jubilar-se ha sigut professor de llengua i literatura en l’ensenyament secundari. Va ser coordinador de la Biblioteca i Casa Museu Joan Fuster de Sueca (2002-2010) i ara mateix, des del 2020, és coordinador de La Veu dels Libres. Com a narrador és autor de les novel·les La mestra (1995), La guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l’estraperlo (2004), No mataràs (Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant 2015), Veus, la mar (2019, Premi Joanot Martorell de la Ciutat de Gandia 2018) i Nascuts del fang (2024, Premi de novel·la ciutat d’Alzira 2023).
També ha publicat diversos títols de narrativa infantil i juvenil, i adaptacions d’autors clàssics adreçades al mateix públic. En el camp de la narrativa oral i tradicional, ha publicat les narracions Llegendes valencianes (2007), Tots els noms de la por (2021), Llegendes de la ciutat de València (2009) i és coautor de Guia inacabada de la fantasia valenciana (2022).
Com a estudiós de la literatura medieval, ha publicat les assajos El segle valencià (Premi Mancomunitat de la Ribera Alta (2007) i Tirant, l’heroi fràgil (2014).
Ivan Carbonell Iglesias és llicenciat en Filologia Catalana, en Humanitats i graduat en Història per la Universitat de València. És professor de valencià a l’Escola Oficial d’Idiomes i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. És també membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC), de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC).
A més, ha guanyat nombrosos premis de literatura breu –Sambori universitari, Felipe Ramis i Bancaixa-Universitat de València–, de narrativa juvenil –Premi Ciutat de Torrent, Premi Enric Valor de Picanya i Premi Altea– i de novel·la –Premi Ciutat de Sagunt, Premi Vila de l’Ametlla de Mar, Premi Ciutat de Benicàssim. Premi de narrativa 25 d’abril de Benissa, Premi Isabel de Villena dels Ciutat de València, Premi Enric Valor de Novel·la i Premi Ciutat de Xàtiva.
Ha publicat les novel·les La nit de la princesa, El secret del Mas de la Pedra; Els papers àrabs; El Portal del Lleó; Shinobi, el senyor de la guerra; La promesa del gal·lés; La paciència del minotaure; Els aprenents de traïdor; La lluna per Tots Sants; El traficant de nits; La cançó del mag Merlí; Balada de la frontera i Si un dia oblide recordar.
En el camp de la investigació ha publicat articles al voltant del folklore, la bruixeria, la medicina popular o el bandolerisme, sempre lligats a Cocentaina i la comarca del Comtat. També és autor de les ambaixades en valencià que cada any es representen a les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, arreplegades al llibre La veu i l’espasa; i és autor del llibre Llegendes de Cocentaina i del Comtat: estudi i difusió, Beca d’Investigació Científica Vila de Cocentaina,i de l’obra Fantasmes al palau, Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. A més, ha fet estudis i edicions de les rondalles d’Enric Valor i del Blanquerna de Ramon Llull.
