El juny passat, més de dos mil·lennis després que quedara sepultada sota la terra fèrtil del Delta del Nil, la ciutat d’Imet va tornar a veure la llum. Arqueòlegs de la Universitat de Manchester, en col·laboració amb la Universitat de Sadat City i el Ministeri d’Antiguitats d’Egipte, van anunciar el redescobriment d’aquesta urbs mil·lenària.
La ciutat, situada prop de l’antiga Tanis, al nord-est del Caire, va florir durant el segle IV aC, en ple període Tardà de l’antic Egipte. “Aquest descobriment obri noves portes a la nostra comprensió de la vida quotidiana, l’espiritualitat i la planificació urbana al Delta”, va afirmar l’egiptòleg Nicky Nielsen, director de l’excavació.
Els treballs al jaciment de Tell el-Fara’in (anomenat també Tell Nabasha) han revelat un ric i sorprenent conjunt urbanístic: habitatges en forma de torres de fins a tres plantes, àmplies zones d’emmagatzematge de gra i animals, una via cerimonial i un temple consagrat a la deessa Uadjet, la senyora del cel, que simbolitza la calor ardent del sol i la flama del foc, “l’ull de Ra”, una de les divinitats més antigues i venerades del panteó egipci.
Una ciutat vertical i densament poblada
Segons el secretari general del Consell Suprem d’Antiguitats, el doctor Mohamed Ismail Khaled, l’anàlisi estructural mostra un estil arquitectònic propi del Delta: cases de diversos nivells, aixecades sobre fonaments gruixos i sòlids, pensades per allotjar famílies nombroses o col·lectius de treballadors. Edificacions que han anomenat cases-torre i que s’han convertit en un dels descobriments més notables a Imet.
“Aquestes cases-torre són poc comunes en altres parts d’Egipte”, va apuntar Nielsen al respecte, i va afegir que “la seua presència ací demostra que Imet era una ciutat pròspera i densament edificada amb una complexa infraestructura urbana”.
Els experts van assegurar que aquesta configuració vertical reflecteix no només el creixement demogràfic, sinó també un nivell de planificació urbana avançat. La ciutat era un nucli important per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions del Baix Egipte, ubicat tot just a la cruïlla de diverses rutes comercials.
El culte a Uadjet: religió i poder
Un dels descobriments més impressionants és el temple dedicat a la deessa amb cap de cobra, Uadjet, la patrona del Baix Egipte. La troballa inclou una plataforma de pedra calcària i restes de dues columnes monumentals de tova, que formaven part del santuari erigit sobre una via processional que unia diferents espais rituals de la ciutat.
Al temple, els fidels deixaven petites ofrenes votives, amb l’esperança d’obtindre el seu favor. La reutilització del camí cerimonial i la construcció de nous edificis religiosos podrien indicar una transformació en la forma en què se li rendia culte, potser influenciada per l’arribada dels Ptolemeus, la dinastia a la qual va pertànyer Cleopatra, i la seua fusió de tradicions gregues i egípcies.
La mitologia atribueix a Uadjet la creació de la primera planta de papir i del pantà primordial: símbols fundacionals del Delta. La seua figura era central en la legitimitat del poder faraònic i en la protecció del territori. Els arqueòlegs han trobat al temple ofrenes ceràmiques i objectes rituals, testimoni d’un culte actiu i una espiritualitat quotidiana, que va evolucionar amb l’arribada dels Ptolomeus.
Objectes rituals i escenes de la vida quotidiana
Més enllà de les estructures monumentals, els objectes recuperats aporten una visió única de la vida espiritual i domèstica de l’època. Destaquen un ushabti, una figura funerària habitual en les tombes egípcies i, sobretot, un sistre de bronze, un instrument musical, decorat amb el rostre de la deessa Hathor.
Aquest instrument, usat en cerimònies, va aparéixer abandonat a un carrer, possiblement després del col·lapse d’un dels habitatges. La seua presència connecta la ciutat amb una escena humana molt concreta: el moment en què un objecte sagrat cau i queda oblidat entre les ruïnes.
Imatges de satèl·lit al servei de les excavacions
El redescobriment d’Imet suposa una fita per a l’arqueologia egípcia. Fins ara, les grans troballes s’havien concentrat al sud, en llocs com Luxor o Gizeh. Però aquesta ciutat, amagada durant segles sota cultius i sediments del Delta, revela una realitat diferent: la vitalitat urbana i espiritual del nord egipci també va jugar un paper clau en la història del país.
La troballa arqueològica ha estat possible gràcies a l’ús de tecnologia d’última generació. Les imatges de satèl·lit d’alta resolució van permetre localitzar patrons de tova soterrats, que van guiar les excavacions amb una precisió inèdita. Aquesta metodologia ha obert la porta a futurs descobriments en altres regions del Delta, tradicionalment més difícils d’explorar per l’alt nivell freàtic i l’activitat agrícola.
Una finestra al passat
Amb els seus habitatges verticals, el temple imponent dedicat a la deessa cobra i la gran via cerimonial, Imet ofereix un relat complet d’una ciutat egípcia del període Tardà: un espai densament poblat, religiosament actiu i econòmicament vibrant. “La combinació d’elements urbans, espirituals i comercials converteix aquesta ciutat oblidada en un cas singular dins del panorama arqueològic egipci”, va asseverar Nielsen.
Aquest descobriment no sols aporta informació clau sobre l’organització urbana i el culte religiós a la regió, sinó que també reforça el paper del Delta com un focus de poder i espiritualitat durant milers d’anys. Ara, Imet deixa de ser només un nom en els textos antics i esdevé una peça fonamental en la reconstrucció del passat egipci.
