Segons un estudi de 2008, solament el 40% dels nord-americans accepta l’evolució, un altre 40% no creu que l’home evolucionés d’espècies anteriors d’animals. Els líders d’aquesta posició han desenvolupat un nou marc conceptual; una versió refinada del fixisme –la teoria que afirmava la creació independent de les espècies–, que dominà el pensament fins al segle XIX quan Darwin formulà la teoria de l’evolució. En diuen el disseny intel·ligent. El que amoïna és que enfrontar el creacionisme a l’evolucionisme forma part de l’agenda del Partit Republicà estatunidenc, i l’usa en la contesa política. A Europa, està traent el cap, i em fiu ressò en «Mayor Oreja (0 la persistència de l’actitud precientífica)».
En la seua croada contra la teoria de l’evolució, les estratègies dels creacionistes ha evolucionat per adaptar-se a les circumstàncies. En la dècada de 1920 aprovaren lleis en alguns estats del Sud dels Estats Units (el cinturó bíblic) que prohibien la teoria de Darwin en l’ensenyament públic. En aquella època tingué lloc el judici del mono de què parlí en «L’actitud científica». Quan en la dècada de 1960 aquestes lleis són declarades inconstitucionals pel Tribunal Suprem, l’estratègia capgirà. Aprovaren lleis que donen un tractament equilibrat a l’evolucionisme i el creacionisme en les classes de biologia, com si ambdues fossen teories científiques. Ho feren en 1981 i 82, en Arkansas i Louisiana, dos estats on gaudien del control polític. Tampoc passaren el filtre dels tribunals (vegeu «Creacionisme versus evolucionisme»).
Renovant de nou l’estratègia, oblidaren la improductiva via de les lleis estatals, i se centraren en escampar el seu ideari incidint en l’opinió pública, mitjans de comunicació, responsables de polítiques públiques, centres educatius, associacions de pares… En les publicacions creacionistes oferides com a material complementari per les classes de biologia pretenien defugir les possibles demandes judicials substituint els termes creacionistes per altres de caire científic entre els que sobresurt el disseny intel·ligent.
Aquest pla fou posteriorment batejat com «l’estratègia de la falca» per Discovery Institute, un laboratori d’idees de ciència i filosofia, políticament conservador, fundat en 1991 a Seattle. L’organització ha esdevingut líder en la defensa del disseny intel·ligent aglutinant gran part del moviment creacioniste previ. Confien que la falca, com les de metall que usem per a partir troncs, obre una escletxa que hauria d’anar fent-se gran combatent Darwin en l’ensenyament públic.
En 1981 neix la Fundació pel Pensament i l’Ètica (també creacionista i posteriorment fusionada amb Discovery Institute). El seu primer projecte fou publicar un manual creacioniste, complementari per les classes de biologia, que acabà titulant-se De pandes i persones. Titulats en zoologia i en biofísica, els dos autors es declaren creacionistes de la Terra jove, dels que defensen la literalitat del relat bíblic del Gènesi, atribuint al món una edat entre 6.000 i 10.000 anys(1). En l’eix horitzontal de la gràfica anterior trobem successivament: 3 textos precursors, 2 esborranys i les dues primeres edicions de Pandes. El gràfic visualitza la contundent substitució de termes, creació per disseny intel·ligent, entre els dos esborranys de 1987.
Discovery Institute enllestí en 2002 una campanya titulada «Ensenyar la controvèrsia», amb l’objectiu de sembrar dubtes sobre la teoria de l’evolució i tintar el disseny intel·ligent de credibilitat científica. El títol de la campanya fou una suplantació. El professor de literatura Gerald Graff havia encunyat el concepte en el llibre Més enllà de les guerres culturals: com ensenyar el conflicte pot revitalitzar l’educació estatunidenca (1993), on proposa i justifica que «els professors devien presentar als alumnes els arguments contradictoris i usar el debat en si mateix per a despertar llur interés per la vida intel·lectual»(2).
La translació del discurs de Graff a l’ensenyament de les ciències significa defendre que els estudiants comprenen millor els coneixements establerts quan perceben el procés amb el qual s’arribà a ells; sovint, emergint d’una controvèrsia entre teories científiques rivals. Els ideòlegs del disseny intel·ligent usaren, però el lema de Graff per a atacar el coneixement científicament establert –la teoria de l’evolució– revestint el creacionisme amb una aparença científica i creant una falsa controvèrsia amb l’evolucionisme. Aquesta apropiació errònia i interessada disgustà molt Graff, que ho explicita en l’article enllaçat en la nota-2.
En 2004/05 tingué lloc el judici del panda. Com en el cas del judici del mono de 1925, aquest també fou buscat. Un bufet d’advocats conservador, el Centre Legal Tomàs Moro, coordinat amb Discovery Institute, cercà una junta escolar que es prestés a ser demandada, posant a prova el disseny intel·ligent en els tribunals.
El districte escolar de Dover, una localitat de Pennsylvania, acceptà l’oferta i aprovà una resolució obligant els professors de biologia de 9é grau (equivalent a 3r ESO) a presentar el disseny intel·ligent com una explicació alternativa de l’origen de la vida i a publicitar que el llibre de text De pandes i persones estaria a disposició dels alumnes interessats. Representats per American Civil Liberties Union (ACLU) –que ja estava com a defensora de l’evolucionisme en el judici del mono–, onze pares d’alumnes presentaren la primera demanda judicial als Estats Units contra l’ensenyament del disseny intel·ligent.
Una testimoni dels demandants, la doctora en filosofia Barbara Forrest, membre del Centre Nacional per l’Educació Científica (NSCE) i d’Americans Units per la Separació de l’Església i l’Estat (AU), havia preparat el gràfic anterior, que he reproduït amb permís del NSCE, i demostrà la clara substitució terminològica citada abans. El jutge afirmà, en la seua decisió, que el disseny intel·ligent no és ciència, i que «no pot desvincular-se dels seus antecedents creacionistes i, per tant, religiosos», i que, consegüentment, viola les constitucions federal i estatal perquè no respecta la separació església-estat. La claredat i fermesa de la sentència repercutí en la resta del país parant, a l’ensenyament públic, projectes creacionistes similars, en adonar-se que, segurament, esdevindrien tombats als tribunals.
A l’ensenyament privat (també al concertat, segon denuncia AU) el disseny intel·ligent sí que pot ensenyar-se.
(1) Els creacionistes de la Terra vella no interpreten els dies bíblics de la creació com a períodes de 24 hores i admeten els 4.500 milions d’anys de la Terra.
(2) La cita és d’aquest article de Graff de 2005.
