Diumenge 22 de març, al Camp de Mirra (l’Alcoià), tal com estava previst, tingué lloc una triple commemoració entorn del rei Jaume I: el 782é aniversari del Tractat d’Almisrà signat per Jaume I i Alfons X de Castella per a establir la primera frontera entre el Regne de València i el Regne de Múrcia; els 750 anys del traspàs del rei Conqueridor i els 50 anys de la primera representació teatral del Tractat d’Almisrà al Camp de Mirra. Així mateix, i aprofitant el context històric i territorial, es va fer el I Aplec d’Almisrà per la Llengua, la Terra i la Memòria vinculat al Correllengua Argermanat’26 i amb propòsit de donar-li continuïtat en els anys propers.
La jornada, que es va prolongar al llarg de dotze hores, des de les 9 del matí fins a les 9 de la nit, comptà amb una significativa participació en tots els actes. Al matí, els assistents visitaren el Centre d’interpretació del Tractat d’Almisrà i Museu etnològic, la visita va estar guiada pel president de l’Associació del Tractat d’Almisrà, Romà Francés. Tot seguit hi hagué una dansada popular a la portalada de l’església que va activar l’ascens al tossal de l’ermita i del castell on es va celebrar el I Aplec d’Almisrà amb diverses intervencions: el president del Consell Preautonòmic del País Valencià, Josep Lluís Albinyana va excusar la seua assistència per motius de salut i va enviar el seu discurs perquè fora llegit per Josep Guia, professor de la Universitat de València. Entre altres coses, d’alt nivell crític i compromís nacional, Albinyana va expressar que “som una nació no alçada sobre les conquistes armades, sinó sobre els pactes entre les gents diferents que viuen i treballen en el País. Perquè la pau és un dels nostres senyals d’identitat, així com l’hospitalitat, perquè hem sigut terra d’acollida: grecs, fenicis, romans, àrabs…, tots han sigut benvinguts i de tots hem aprés coses importants al llarg de la història”, concloent que “la commemoració del Tractat no serveix només per a recordar allò que fórem i amagar el present, sinó millor per adonar-nos del que som i, per tant, avançar pel camí del que ha de ser. Ni aturar-se per desconcert, ni un pas arrere, ni tan sols per prendre impuls”.
Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana i veïna del Camp de Mirra, ho va expressar amb precisió: “la nostra història, la nostra llengua, els nostres símbols i els nostres mites estaven proscrits (i encara ho estan en bona part). Per sort, hi ha hagut gent excepcional que ha anat enderrocant pedra a pedra murs que pareixien insondables”. Seguidament, seguiren les intervencions de Romà Francés, Mauro Conca, que va llegir el manifest del Correllengua, i Ruth Martínez, que recità “La fi de Jaume I”, poema de Josep Carner. L’acte finalitzà amb les notes de la Muixeranga.
A migdia tingué lloc un dinar de germanor i a les 18 hores, a l’auditori municipal José Albero Francés, se celebrà l’acte dedicat expressament als 50 anys del Tractat amb la projecció d’un documental sobre l’obra El naixement de Jaume I, estrenada per l’Associació del Tractat el 2008, i amb una taula redona amb quatre ponents presentats per Vicent Castelló, de l’esmentada associació: l’historiador i periodista David Garrido, va puntualitzar alguns dels aspectes històrics de la representació i del lloc històric del Camp de Mirra o, millor, Almisrà; el professor de la UA, Vicent Brotons, es va referir a les recreacions teatrals i cinematogràfiques sobre la figura del Conqueridor, i la professora de la UA, Maria Conca, va tractar a fons la quantitat de publicacions que la representació del Tractat d’Almisrà ha fet possible al llarg del darrer mig segle, des dels llibres que contenen el text dramàtic fins als materials didàctics, cartells, postals, etc. L’acte el va tancar Romà Francés, president de l’associació i actor al llarg de 48 anys del Tractat d’Almisrà en el paper de Jaume I, sobretot, llegint una recreació epistolar fictícia basada en un personatge històric contemporani i amic del rei Jaume I.
Dotze hores dedicades plenament a la memòria del Rei Jaume, però també a l’esperança de futur del nostre país, marcaren aquest aplec de més de dos-centes persones a l’espai històric del Camp de Mirra, perquè el que passà allí fa quasi vuit segles no va ser només història estantissa apta per a nostàlgies estèrils, sinó motor de projectes per a un demà que encara estem construint malgrat els obstacles institucionals de la dita “España de las Autonomías”.
Els organitzadors d’aquest conjunt d’actes —Ajuntament del Camp de Mirra, Consell Valencià de Cultura, Associació del Tractat d’Almisrà, ACPV, Escola Valenciana, Arran, Correllengua Agermanat’26, Col·lectiu Serrella i Decidim— estan convençuts que les pròximes primaveres del Camp de Mirra, en aquesta ben definida vall mariolenca, acolliran els futurs aplecs per la Llengua, la Terra i la Memòria amb tants continguts històrics i culturals com nacionalment reivindicatius.
