La Universitat de València (UV) presenta aquest dilluns, 2 de juny, a les 19.30 hores, a la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau l’obra de teatre Sabbath. El metge de València, escrita per Manuel Molins i editada per Publicacions de la Universitat de València (PUV) per encàrrec de la Fundació Lluís Alcanyís en el marc del 525é aniversari de l’Estudi General. La peça rescata la figura del primer catedràtic de Medicina de la Universitat, Lluís Alcanyís, condemnat per la Inquisició a morir en la foguera.
Amb la publicació de Sàbat, la Universitat vol saldar “un deute institucional” amb la figura de Lluís Alcanyís (1440-1506), conegut popularment com “el metge de València”, la dedicació i el treball del qual investigador, acadèmic i docent li va valdre la primera càtedra de Medicina de l’Estudi General.
Segons explica el director general de la Fundació Lluís Alcanyís, José Manuel Almerich, el primer reconeixement va recaure sobre el nom de la Fundació que va impulsar en el si de la Universitat de València fa ara 20 anys i que, coincidint sengles efemèrides, rescata en tractar-se d’una “figura per descobrir”, que ha estat “oculta o marginada durant molt de temps”, molt probablement, per les circumstàncies que van embolicar la seua existència i la de la seua família, Alcanyís-Esparça, d’origen jueu i convertida al catolicisme.
Després que la seua dona Elionor fora condemnada per la Inquisició de Ferran el Catòlic a morir en la foguera acusada de mantindre les pràctiques de la tradició jueva, Alcanyís va córrer la mateixa sort i, encara que no ha quedat rastre del que va succeir amb els seus cinc fills -Àngela, Aldonça, Violant, Jerònima i Francesc-, els historiadors conclouen que molt probablement van compartir aquell tràgic destí.
“Lluís Alcanyís era mestre de Medicina a València, formava part de la Facultat de Medicina de l’Estudi General, va obtindre la primera càtedra de Medicina de la Universitat i, en desaparéixer ell juntament amb tota la seua família va caure en l’oblit. Pensem que aquesta commemoració és un bon moment per a donar llum a la marginació patida i procurar el prestigi que es mereix aquella primera labor dels metges del segle XV”, argumenta Almerich.
Autor del Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, clau en la lluita contra les devastadores epidèmies de pesta dels segles XV i XVI, la Fundació que porta el nom del metge de València recupera la seua trajectòria vital, escrita i dramatitzada per Manuel Molins, en un exercici de memòria històrica i l’esforç de servir com a eina de divulgació científica.
L’encàrrec de l’obra, responsabilitat del director gerent de la Fundació, Joan Mansanet, i el seu “amor al teatre”, és rebuda pel dramaturg valencià com un desafiament que, més enllà de narrar una història del segle XV, en quin Molins és expert, havia de documentar científicament, endinsant-se en els estudis de Medicina de l’època, a més de descobrir unes vegades, i ficcionar unes altres, les possibles relacions entre les famílies Alcanyís-Esparça i Vives-March, una espècie, a posteriori, d’elit cultural i intel·lectual de la ciutat, que van conviure en el mateix carrer.
L’escriptor imagina que la família de Lluís Vives vivia enfront dels Alcanyís–Esparça al carrer rebatejat del Gall, nom procedent del Call, el barri on residien els jueus conversos i per què no -es pregunta- va poder establir-se una connexió d’amistat i veïnatge entre totes dues famílies? Aquesta part no està demostrada pels estudis històrics, però Molins s’ha permés “somiar” i reviure “els possibles vincles entre aquests personatges més la influència d’Erasme de Rotterdam i la revolució humanista” del pensament i de tota la societat occidental dels segles XV i XVI: Alcanyís, Vives i Erasme fan de Sabath una obra “erasmista o vivesiana”, com sosté el catedràtic Antoni Ferrando en el pròleg.
