El passat divendres 14 de novembre, va tenir lloc a Novelda (Valls del Vinalopó) un homenatge acadèmic, cívic i cultural al catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant (UA), Brauli Montoya Abat, que es va jubilar el passat mes de juliol.
El professor Montoya, natural de Novelda i resident a Elda, ha exercit de professor i investigador —activitat que continua desenvolupant en l’actualitat— en tot el domini lingüístic. Va impartir el batxillerat a Valls (Alt Camp) i ha exercit a les universitats Rovira i Virgili (Tarragona), de les Illes Balears (Palma, a Mallorca) i d’Alacant (Sant Vicent del Raspeig).
La seua tasca docent i investigadora es va orientar de bon començament cap a la sociolingüística. El 1985 es va doctorar amb la tesi De sociolingüística històrica: canvi lingüístic en curs i desplaçament de llengües a l’extrem meridional de la llengua catalana.
En l’actualitat, la seua obra és tota una fita referencial en l’àmbit de la sociolingüística catalana amb un seguit d’aportacions originals que fan que es projecte internacionalment. De més a més, és membre actiu de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’homenatge es va gestar fa un any per iniciativa d’un grup de col·legues del departament de Catalana de la UA que van comptar immediatament amb el suport de les institucions acadèmiques, l’Ajuntament de Novelda i el teixit sociocultural de la comarca de les Valls del Vinalopó.
Dos actes senzills han configurat el reconeixement públic de la trajectòria del doctor Montoya, una concorreguda convocatòria de caire acadèmic i cultural en el simbòlic i arrelador espai novelder de l’ermita de sant Felip, presidida per l’alcalde, Francisco J. Martínez Alted, i un sopar de confraternització al Casino de Novelda. Ben bé podríem parlar de la «Nit de Brauli Montoya», que tingué lloc entre les set del vespre i la mitjanit.
M. Ángeles Herrero, professora del Departament de Filologia Catalana (UA) va conduir l’acte de l’ermita. En primer lloc, va donar la paraula a Toni Mas, professor jubilat del mateix departament, expert en sociolingüística i col·laborador i amic de Brauli Montoya al llarg de la dilatada trajectòria professional de tots dos.
El doctor Mas va recórrer àmpliament la trajectòria del professor Montoya fent especial èmfasi en la visió totalitzadora que té com a investigador de tot l’àmbit lingüístic i, fins i tot, dels territoris perifèrics; destacant-ne el rigor i afany d’innovació metodològica i la capacitat didàctica i divulgadora; tot remarcant justament el caràcter humil i bonhomiós de l’homenatjat, així com el seu insubornable compromís amb la nostra llengua i cultura.
Brauli Montoya mostrà el seu agraïment per l’homenatge i per les elogioses paraules de Mas, però no es va conformar només pronunciant eixes sinceres paraules protocol·làries, «va anar per faena» i, com quasi sempre, ens va ensenyar en pocs minuts, com a bon professor que investiga i comparteix amb qui l’escolten —alumnes, ciutadans inquiets—, va explicar didàcticament les seues darreres descobertes pel que fa a la vitalitat del català en els segles XIII i XIV a l’antic Regne de Múrcia. I és que Brauli Montoya segueix fent camí. No, no és que ens sorprenguera als qui el coneixem —quasi totes i tots els presents—, és que ens va fer que l’admiràrem i l’estimàrem una miqueta més encara.
No hi ha homenatge sense regal, i si conté sorpresa millor. La seua neteta, Clara, li va donar un paquetet ben embolicat, amb llacet: hi contenia un llibre, Fites d’una llengua que obrin camins. Estudis dedicats al professor Brauli Montoya Abat. La sorpresa i l’alegria emocionada es van fer patents. Era l’efecte que perseguíem els 43 autores i autors que durant un any, inspirats pel mestratge del professor, vam escriure els 40 articles que donen lloc les 470 pàgines del volum. Aquest efecte i, òbviament, que siga llegit com a font de coneixement i estímul per a futures investigacions: queda tanta faena per fer!
El professor Josep M. Baldaquí, de la UA, va explicar succintament i precís el contingut dels textos institucionals (el Departament de Filologia Catalana-UA, Institut Interuniversitari de Filologia valenciana, Institut d’Estudis Catalans i Acadèmia Valenciana de la Llengua) i el sentit dels textos aportats pels autors i autores, que es desplegaven en un ric ventall territorial, temàtic —sociolingüística, història social de la llengua, estudis sobre el Migjorn valencià, lexicologia i fraseologia i activisme sociocultural del mateix Montoya— i generacional, des de joves professores i professors en plena activitat investigadora i docent a referents d’admiració col·lectiva com el doctor Joan Veny.
No va faltar, tampoc, el contrapunt literari, en aquest cas, dramatúrgic: Romà Francés —Jaume I, en l’obra El Tractat d’Almisrà, que es representa des de fa mig segle al Camp de Mirra— va declamar uns fragments de la recreació històrica. Dos reis —l’infant Alfons, futur rei de Castella, i el Conqueridor— negociant la frontera de dos regnes com a homenatge a un gran estudiós de les llengües de frontera, precisament.
L’alcalde de Novelda, va cloure l’acte acadèmic felicitant Brauli Montoya per l’homenatge i expressant el sincer orgull novelder per comptar amb un paisà tan arrelat al poble com projectat universalment en la seua qualitat professoral d’estudiós i científic humanista.
A escassos metres de l’ermita, al Casino de Novelda, es va celebrar el sopar. La Nit de Brauli Montoya continuava. El clima distés d’amistat i companyonia, la rica conversació, els brindis, l’alegria de celebrar Brauli Montoya i celebrar-nos com a poble que aspira, com diu el poeta, a ser «net, noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç», per què no?, van omplir de goig l’homenatge a un professor que encara ha de descobrir i ensenyar-nos moltes coses sobre la nostra identitat idiomàtica, cultural i històrica. Acabant la vetlada, Joan Pina, cantant i bon amic de Brauli, va posar el contrapunt amb la versió en valencià de La vida, de Silvio Rodríguez — «La vida m’ha fet saber… La vida m’ha fet somiar… La vida m’ha fet com soc… La vida m’ha fet cançó.»—. Les melodies sempre senten bé als homenatges merescuts.
