Remigi Palmero, nascut a Alginet (Ribera Alta), va traspassar el passat divendres 23 de gener, just en el seu 76è aniversari. L’endemà dissabte a la vesprada, alguns amics del cantant van informar del fet per les xarxes socials.
Palmero va ser pioner -junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante- de l’anomenat rock mediterrani durant els anys de la Transició. Darrerament feia carrera en solitari com a «transautor».
Vinculat des de xiquet a l’ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local. Més endavant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria solistes com Eduardo Bort o Juli Bustamante, amb qui acabaria coliderant el grup In Fraganti.
El 1979 va publicar el seu primer disc, Humitat Relativa, acompanyat de Bon Matí, un conjunt de vint-i-quatre músics entre els quals alguns africans i caribenys. Editat originalment pels segells Pu-put! i Zafiro és considerat per la crítica un dels cinquanta millors discs del pop de l’Estat i part d’una trilogia mediterrània que inclou el Brossa d’ahir (1977), de Pep Laguarda, i el Cambrers (1981), de Bustamante. Després de buscar el màster original pels arxius de Sony, el 2018 La Casa Calba el va reeditar en compacte i en vinil de 180 grams, encara que sense la col·laboració de Remigi, retirat del circuit artístic.
A banda d’alguns enregistraments no especificats en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre el 1970 i el 1976, la seua producció comprén almenys quatre discs en solitari i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d’altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante.
El 2012, després d’una llarga temporada recomponent les peces del seu laberint artístic, Remigi Palmero, va presenta el treball Sense comentaris, editat també per La Casa Calba.
