L’anunci de l’adquisició l’ha realitzat aquesta setmana la directora general de Cultura, Marta Alonso, durant la presentació d’una exposició sobre els Papes Borja a l’Arxiu del Regne de València. Fonts del departament han indicat que els arxius secrets recentment adquirits són per posar-los a disposició dels investigadors i que no seran exposats.
Des de l’1 de juliol, l’Institut d’Estudis Borgians va dipositar en custòdia a l’Arxiu Nacional de Catalunya la documentació en la qual treballen dos investigadors. La inversió en el finançament d’aquests estudis és d’uns 20.000 euros anuals, segons que va explicar el secretari de l’Institut d’Estudis Borgians, Eliseu Climent, en roda de premsa el passat mes de juny. Climent va afegir que era un préstec per a la investigació i que retornaran a València.
En aquell moment, el secretari de l’Institut d’Estudis Borgians va assenyalar que s’havia adreçat en diverses ocasions a la Generalitat Valenciana, a la Diputació de València, Diputació de Castelló, Diputació d’Alacant, Ajuntament de València, Ajuntament de Xàtiva, Ajuntament de Gandia, la Fundació CAM i la Fundació Bancaixa. La resposta per part de les institucions, segons Climent, havia estat en la majoria d’ocasions nul·la i en altres s’indicava que no era una qüestió prioritària.
La documentació va ser lliurada a l’Institut d’Estudis Borgians el novembre del 2007, en una cerimònia on varen participar, entre d’altres, Luca Carboni, secretari de l’Archivio Segreto Vaticà, Jaime de Marichalar, aleshores president de la Fundació Winterthur, entitat que va patrocinar l’adquisició.
El fons documental compta amb uns dos milions de documents, més de 500 volums (300 dedicats al papa Aleixandre VI, entre 1492 i 1503; i més de 150 al papat de Calixt III, entre 1455 i 1458). Entre la documentació, s’inclouen les butlles papals per les quals les terres descobertes per Cristòfol Colom serien propietat dels Reis Catòlics a canvi d’evangelitzar-les.
Els papes valencians de la família Borja
La història de la família Borja comença en el segle XV, amb la gran influència de la Corona d’Aragó al sud d’Itàlia, sobretot després de la conquista del regne de Nàpols per Alfons el Magnànim en 1442. Les relacions no sols van ser polítiques, sinó també eclesiàstiques. Això explica el fet que dos valencians de la família Borja varen ser designats papes de l’Església Catòlica.
El primer d’ells va ser Alfons de Borja, nascut a la Torre de Canals en 1378, que va ser nomenat papa el 8 d’abril de 1455 amb el nom de Calixt III. El seu pontificat va durar tres anys, fins a la seua mort, el 6 d’agost de 1458.
El segon va ser el seu nebot Roderic de Borja, nascut a Xàtiva l’1 de gener de 1431. Va ser nomenat papa l’11 d’agost de 1492 amb el nom d’Alexandre VI, i va ocupar el càrrec fins a la seua mort, el 18 d’agost de 1503.
