Una investigació de la Universitat d’Alacant ha revelat que el jaciment de La Fonteta, a Guardamar del Segura (Baix Segura), era el port comercial més important del sud-est peninsular entre els segles VIII i VI abans de Crist. El port va ser un «interlocutor clau» tant amb els fenicis de Màlaga i Eivissa com amb els itàlics i grecs de la Mediterrània Central i Oriental.
Els investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA, Alberto J. Lorrio i Raimon Graells, han coeditat amb Mariano Torres, de la Universitat Complutense de Madrid, un estudi exhaustiu de les importacions ceràmiques gregues i itàliques trobades en aquesta ciutat, segons ha indicat la institució acadèmica en un comunicat.
Els resultats s’han publicat en una edició del servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant i formen part del projecte finançat per la Generalitat Valenciana relacionat amb l’edat de Bronze. L’assentament fenici de més entitat de la costa del sud-est peninsular, la Fonteta, continua així sent investigat amb el propòsit de «donar a conèixer de manera minuciosa l’assentament i la seua cultura material per a posar en valor aquest destacat jaciment».
En la investigació s’han analitzat totes les peces ceràmiques gregues i itàliques del jaciment en el seu context mediterrani, i per a això s’ha contactat amb «diversos dels màxims especialistes mundials» sobre cada un dels materials. Per això, hi han participat diverses universitats italianes, suïsses i de l’Estat espanyol.
Comerç de vi
Els experts han presentat dades que demostren la importància del material grec i itàlic de la ciutat fenícia, bona part d’aquest conservat al Museu Arqueològic de Guardamar, moltes de les quals procedien de Corint, d’Atenes, de Sicília, d’Etrúria o de la costa mediterrània turca.
Així, es demostra que La Fonteta adquiria el mateix tipus d’importacions que les més importants colònies fenícies del Mediterrani central i de la península, tal com evidencien els objectes analitzats d’ús quotidià, com ara vaixelles, gots per a servir vi, àmfores per a transportar-lo en embarcacions o gerres i copes.
De fet, el comerç de vi era freqüent ja en aquesta època, tal com s’indica en l’estudi, que fins i tot indica el seguiment de protocols concrets per consumir aquesta beguda.
