Aquest dijous, la Universitat d’Alacant reconeix, mitjançant el doctorat honoris causa, la trajectòria del professor Antoni Ferrando Francés. Més enllà de celebrar una fita que trascendirà els mèrits acadèmics, no podem més que enorgullir-nos que a un dels nostres homenots més insignes li siga distingit tal títol, per tal com la notícia escriu una pàgina més de la història del valencianisme cultural i de la filologia a casa nostra. El seu immens llegat viu també en cada un dels seus deixebles. Per això, el reconeixement és també una festa col·lectiva: perquè quan honorem el mestre, celebrem la llavor que ha sembrat en tants viaranys personals i acadèmics.
Els pròxims dies s’escriuran desenes de línies que lloaran l’extraordinari currículum del professor Ferrando, i no és per a menys, atés que, entre altres coses, se’n desprén l’excel·lència i el saber fer. El seu rigor científic en matèria filològica, la seua saviesa i el seu compromís amb la nostra llengua i cultura han forjat l’esperit irreductible de què hem aprés. No es pot entendre el valencià sense els seus estudis, que parlen per si mateixos, gràcies als quals s’han respost interrogants des del punt de vista de la història de la llengua, a més d’haver superat tendències anacròniques, tendit ponts i canviat paradigmes. Des d’aquell excels llibre de principis dels anys huitanta titulat Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, que mostrava i analitzava les diverses denominacions històriques del nostre idioma, fins a l’última de les edicions crítiques del Llibre dels feits del rei Jaume I (de l’any 2024, en col·laboració amb el professor Vicent J. Escartí), centenars de treballs han testimoniat la seua inigualable aportació intel·lectual.
Però darrere de la figura del catedràtic emèrit de la Universitat de València hi ha Toni, un home de Benicolet amb un profund arrelament al seu poble i a la seua gent. Parlar de Toni és també parlar d’un mestre en el sentit més complet de la paraula: algú que no sols guia en el coneixement, sinó que acompanya, escolta i inspira. No exagere si dic que Toni ha sigut i és, personalment, un far intel·lectual que m’ha acompanyat en el meu camí acadèmic. No sols vaig percebre la seua generositat i vocació com a director de la meua tesi doctoral, sinó també en cada moment en què els dubtes sobrevolaven el meu cap i llavors aprofitàvem per a bastir un pretext per a raonar de tot un poc. “Passa, Zalbi, tu mai molestes”, i fora davant del seu despatx o davant de la porta de sa casa m’obria els braços i també les pàgines d’uns quants llibres per a començar a arreglar el món.
L’agraïment és infinit, mestre. Per la faena feta amb excel·lència i per l’exemple que has donat i dones amb humilitat. Ara, amb admiració i afecte profund, t’homenatgem, de manera ben merescuda. Gràcies, Toni, i enhorabona.
Alaitz Zalbidea Berenguer és professor de la UA i membre de l’IIFV. Filòleg i doctor en llengües i cultures.
