Gràcia Jiménez, escriptora, columnista i activista, ha estat recentment convidada al programa la Nostra Veu per parlar sobre la seua darrera obra, el poemari titulat La línia que em travessa, que es presentarà el pròxim 5 de setembre a València al Centre de Cultura Contemporània Octubre. Jiménez, coneguda pel seu activisme i les seues col·laboracions amb Diari La Veu del País Valencià, va compartir detalls íntims sobre el procés de creació del llibre i la seua visió sobre la cultura i la llengua al sud del territori.
Jiménez va començar la seua intervenció parlant del poble on resideix des de fa 35 anys, Sant Vicent del Raspeig. «És un lloc on es viu fantàstic. Jo no vaig nàixer allí, però fa 35 anys que hi visc i em sent plenament de Sant Vicent,» va explicar amb orgull, fent referència a la seua connexió amb aquesta localitat que ha vist créixer i evolucionar amb els anys.
Al llarg de l’entrevista, l’escriptora va destacar la influència que altres grans poetes, com Vicent Andrés Estellés, han tingut en la seua obra. «Parlem d’Estellés i dius, l’obra d’Estellés és tan immensa, que és impossible que alguns poemes no t’hagen arribat al cor,» va afirmar, reconeixent la petjada que el poeta valencià ha deixat en la seua pròpia escriptura, tot i mantenir un estil propi que defineix com a «molt estilitzat» i «molt acurat».
Jiménez també va abordar la difícil situació del valencià al sud del País Valencià, especialment a Sant Vicent del Raspeig. Va descriure la realitat lingüística com a «trista» i va expressar la seua preocupació pel fet que «els parla en valencià als nets, però molt poquets». Aquesta situació, segons l’autora, s’ha agreujat amb la desaparició de les línies d’ensenyament en valencià, que havien tingut gran èxit al seu municipi.
Tot i això, va tancar l’entrevista amb un toc d’esperança, llegint un dels poemes del seu nou llibre, dedicat al sud. «El sud és un punt cardinal, un sentiment absurd que et fa pensar, sense cap prova, que allò més desitjat és abundant al nord. Però el sud només és aquesta constància que a l’hemisferi boreal ens acosta la perpendicularitat del sol, el que ens dona més llum i més calor, senzillament,» va recitar, oferint una perspectiva poètica i optimista sobre la seua terra.
