Gemma Pasqual publica La puta i la santa (Comanegra), una novel·la en què les dones d’ara i d’abans s’uneixen per a fer front al masclisme. El llibre està dividit en dues parts amb una primera més històrica, centrada en la lluita de les dones anarcosindicalistes i de la Maria besàvia, i una segona més contemporània que ressegueix la vida de la Maria besneta, descendent d’aquestes dones, i que pateix una agressió. L’escriptora d’Almoines (la Safor) explica que es tracta d’un projecte molt important en el qual ha estat treballant durant molt de temps, fins i tot, abans de la publicació de Torturades (Comanegra). El llibre és també un homenatge als seus avis i al barri de Sants de Barcelona, un dels escenaris de la novel·la.
Les dues paraules que donen títol a l’obra de Pasqual – la puta i la santa – són també les dues etiquetes amb què s’ha estigmatitzat les dones al llarg de la història. En aquest sentit, l’autora sosté que el relat es bifurca en dues direccions. Per un costat, en la història de la primera Maria, de pares immigrants d’Almoines i que naix durant la Setmana Tràgica sota la figuera de la casa que aquests han llogat al barri industrial de Sants. Als tretze anys comença a treballar a la fàbrica tèxtil de Can Coloma, on ha d’aguantar, a més de les llargues jornades laborals, el senyor Moliner, un cap despòtic i abusador.
Un segle després, s’incorpora la història de l’altre Maria – descendent de la primera -, que després de patir una nova pallissa de la seua parella aconsegueix reunir les forces suficients per a escapar-ne i refugiar-se a la casa dels seus cosins, els únics familiars que li queden, a Sants. Ells, la Teresa i en Pep, l’ajudaran a refer la seua vida, a trobar una nova feina i a redescobrir les possibilitats de l’autoestima, la felicitat i el plaer. Des del pati de la casa, els observa i protegeix la figuera, la mateixa sota de la qual va nàixer la seua besàvia i entre les seues arrels de la qual hi ha guardats els secrets de la família.
Dones «fortes i lluitadores»
L’autora subratlla que la novel·la explica a través d’aquests dos fils argumentals les lluites de moltes dones «fortes i lluitadores», que es troben en la mateixa situació, tot i estar separades per un ampli període de temps. «No em plantejava fer un llibre feminista ni antifeixista, sinó que ha sortit així perquè ho duc a l’ADN», afirma Pasqual. «Volia fer una gran novel·la per abordar algunes de les preocupacions que ja he anat tractant al llarg de la carrera», assenyala.
D’altra banda, un dels grans reptes de l’escriptora ha estat submergir-se en la documentació de l’època, per a poder retratar de forma fidel alguns esdeveniments com l’auge industrial a Catalunya, les vagues, l’Exposició Internacional del 29, la II República, la primera votació de les dones a Espanya, la Guerra Civil, la postguerra o la dictadura franquista, fins al 1942. També la part del barri de Sants, en la qual admet que es va submergir de ple.
Finalment, Pasqual admet que aborda aquesta nova publicació amb «responsabilitat» després de l’èxit de l’anterior, però també amb molta «il·lusió». «Sempre pense en els meus lectors i accepte tots els reptes encantada», ja que «tinc la sort de viure del que m’agrada», conclou.
