Clara Climent, professora de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la Universitat Catòlica de València (UCV), ha desenvolupat en la seua tesi doctoral un model de senderisme destinat a promoure la inclusió de persones amb discapacitat a través de les activitats físiques en el medi natural. Es tracta del primer model acadèmic internacional en aquest àmbit.
Climent assenyala que, encara que existeixen diversos models de senderisme consolidats en països com Alemanya, Suïssa, el Canadà o el mateix estat espanyol, “fins ara no s’havia desenvolupat un model específic de senderisme inclusiu”, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.
“La proposta actual cerca omplir eixe buit, oferint un model que puga adaptar-se a diferents contextos socioeconòmics i sociopolítics, i que servisca com a referència replicable per a altres regions”, ha expressat
A més, malgrat que existeix el dret universal a participar en activitats recreatives, esportives i culturals sense discriminació, en les activitats físiques en el medi natural “persisteixen importants barreres, com la falta d’infraestructures accessibles, l’escassetat de programes formatius especialitzats i determinades actituds socials que dificulten la plena participació de les persones amb discapacitat”.
L’estudi es basa en un projecte pilot de formació en senderisme inclusiu amb cadira de muntanya, desenvolupat de manera comparativa a l’estat espanyol i el Líban, en el marc d’un projecte de cooperació internacional entre el Grup d’Investigació en Esports de Muntanya, Salut, Inclusió i Societat de la UCV i la Lebanon Mountain Trail Association.
Tots dos territoris comparteixen característiques geogràfiques pròpies de l’entorn mediterrani, però presenten realitats culturals, polítiques i socials diferents, la qual cosa va permetre analitzar l’adaptabilitat del model a contextos diversos i reforçar la seua dimensió internacional.
Entre els principals resultats, Climent identifica un escàs coneixement sobre la cadira de muntanya i les activitats inclusives en el medi natural, la qual cosa posa en relleu la necessitat d’una “major difusió, sensibilització i formació en aquest àmbit”.
Així mateix, la investigadora destaca que aquest tipus d’experiències “fomenten valors com el treball en equip, la solidaritat i l’empatia, al mateix temps que milloren la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones amb discapacitat”.
“Formació uniforme”
L’estudi ressalta que la formació en senderisme inclusiu ha de ser “uniforme, especialitzada i actualitzable de manera contínua per a garantir la qualitat i la seguretat de les activitats”. També subratlla la importància d’educar en inclusió des d’edats primerenques i de promoure aliances entre entitats públiques, privades i del tercer sector per a generar un impacte social i econòmic positiu.
El treball també posa l’accent en la sostenibilitat com a principi fonamental per a assegurar la viabilitat del model a llarg termini, contribuint així a consolidar una cultura esportiva més inclusiva, accessible i responsable, en la qual l’accés al medi natural es reconega com un dret universal i una oportunitat per a avançar cap a una societat més justa i equitativa.
Aquesta investigació forma part del treball desenvolupat en l’Observatori d’Activitats Físiques Inclusives en el Medi natural (OAFIMN) de la UCV, un nou espai universitari dedicat a la promoció, investigació i transferència de bones pràctiques en matèria d’esport inclusiu i sostenibilitat en el medi natural.
