Diari La Veu del País Valencià
Garcia-Oliver, als Premis Octubre: «Fuster és una exigència moral, una interpel·lació escassament confortable, una consciència crítica»

València. 19:30 de la vesprada. Autoritats, personalitats, guanyadors, públic i mitjans de comunicació omplirem la planta baixa de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània davant d’una fotografia i un aforisme de Fuster que presidia la sala i donaven la benvinguda als 51 Premis Octubre.

«Corregir i argumentar, això és la cultura» fou, al voltant d’una sèrie de reflexions, l’aforisme que més va presència tingué durant tota la gala. La figura de Fuster, una vegada més, va reflectir la unió dels Països Catalans d’aquest certamen. Uns premis organitzats per l’Editorial Tres i Quatre que demostren com el món de la literatura catalana se solidifica i traspassa fronteres polítiques.

Després d’una benvinguda als premis literaris per Borja Penalba i el seu grup interpretant els poemes «Els ulls» i «No tenir-te» de Joan Fuster, Reis Juan i Juanjo Prats presentaven i conduïen l’acte al voltant de la figura de Fuster i encetaven el certamen recordant que aquests premis Octubre eren (i són) una manifestació política segons l’assagista.

Diverses persones van passar per l’escenari per a commemorar aquests premis i recordar el pensador valencià més gran del segle XX. Durant els parlaments i les actuacions, va quedar clar que la figura de Fuster va molt més enllà de la seua obra, per això, tothom que va passar per l’escenari va reivindicar l’intel·lectual a la seua manera. L’historiador Ferran Garcia-Oliver, fent aquell retrat sobre el vessant més polític de Fuster: «No són pocs els que, en efecte, l’han volgut condemnar a la “paperera de la història”». Ara bé, deixant clar que aquelles crítiques reaccionàries no l’han llegit, «només en tenen referències filtrades per gossos guardians de l’ortodòxia».

De la mateixa manera ho van fer Robert Hoyo i Kike Gasu representant el sector juvenil que segueix la figura de Fuster. Un dels punts més importants i potser on menys s’hi va entrar, fou aquest: els joves i Fuster. Després d’una representació parafrasejant una tirada d’aforismes, reivindicaven que la cultura està en mans dels joves, i són ells qui han de reprendre la història d’un passat, són el relleu dels que han treballat i han viscut per a construir un país millor.

El lliurament dels premis seguia la mateixa tònica: un reflex de la vivacitat dels nostres Països Catalans. Fins i tot, amb la presència d’un jove rossellonés, Maxime Cayuela, versionant «Tant com me quedarà», del cantant nord-català Jordi Barre. A més, la unió territorial no es veia reflectida només en la literatura, sinó que en aquest any Fuster ha estat commemorat pels tres governs: la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears.

Des de les diferents categories, van ser tres autors dels diferents territoris dels Països Catalans els guanyadors dels premis Octubre 2022. Laia Llobera amb Paradísia (poesia), Antoni Mas amb Només se salvaran els llamps (narrativa) i Sergio Baos amb Les maleïdes (teatre). Tanmateix, pel que fa al premi d’assaig de Joan Fuster, enguany ha quedat desert i el jurat especificava que justament per això, per Fuster i per ser a l’Any Joan Fuster, van decidir que cap dels textos presentats s’adequava a la qualitat que requereix aquest premi.

Així és, uns premis Octubre que giraven al voltant de Joan Fuster, el pare d’un esdeveniment tan important com aquest i l’inspirador d’allò que portem fent tota una vida.

Comparteix

Icona de pantalla completa