El periodista Vicent Garcia Devís narra en el seu nou llibre una història real marcada per l’exili, la persecució i la tragèdia. Akiva. Fugint dels llops, publicat per Austrohongaresa de Vapors dins la col·lecció Memòria, reconstrueix el destí d’una família jueva alemanya que va fugir del nazisme i va trobar la mort a València en circumstàncies dramàtiques. El volum té un pròleg de Martí Domínguez i un epíleg d’Alfons Cervera.
Akiva Bacharach i Franzisca Kleinhaus van abandonar la seua pàtria, Alemanya, en novembre del 1935. Des de l’arribada del nazisme al poder, per als jueus com ells l’única esperança era l’exili. Amb el seu fill, Wolfgang Jakob, i la seua filla, Stefanie Johanna, deixaven arrere el seu món: la casa i tot el llegat familiar, les amistats, el patrimoni. Després de pagar els abusius impostos decretats contra els jueus, la família va poder travessar les fronteres i instal·lar-se a València, on els esperava Hugo, germà d’Akiva. Només uns mesos més tard, quan el colp d’estat franquista contra la Segona República s’albirava en l’horitzó, en la seua nova casa de València, Akiva, Franzisca, Wolfgang i Stefanie van patir un esgarrifós final.
El llibre és la reconstrucció de la malaurada trajectòria de la família i, alhora, una revisió de l’antisemitisme europeu des de l’Edat Mitjana, que amb l’arribada del nazisme al poder a l’Alemanya va escriure una de les pàgines més aberrants de la història de la Humanitat.
L’autor
Vicent Garcia Devís (Foios, l’Horta) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, ha treballat com a periodista en RTVE, RTVV -Canal 9 (on va exercir durant sis anys de corresponsal a Brussel·les) i en À Punt Mèdia. Abans havia treballat en RCE València i RNE a Alacant. Ha cobert conflictes internacionals a l’antiga Iugoslàvia, la primera Guerra del Golf, Somàlia, el Sàhara Occidental i el Mato Grosso brasiler, on va entrevistar Pere Casaldàliga, el defensor dels drets dels indis de l’Amazònia. És col·laborador de Diari La Veu i de La Veu dels Llibres.
Anteriorment va publicar El Sàhara. La terra promesa (editat per l’Alfons el Magnànim) i amb Pau Pérez Duato El Triangle de les màquines (Editorial Afers). Ha escrit en les revistes Mètode, El Temps, Saó, Lletraferit, Nosaltres La Veu i La Veu dels Llibres.
Austrohongaresa de Vapors és una editorial familiar, radicada a Almàssera (l’Horta Nord), que va iniciar la seua activitat el 2016. Ha publicat les traduccions dels llibres d’Oriana Fallaci Res i així sia i Un home; de Tramvia a la Malva-rosa, de Manuel Vicent; les traduccions de sis novel·les de Vicent Blasco Ibáñez; la biografia d’Amado Granell; i llibres de periodisme d’investigació i memòria històrica.
