Gandia, capital de la Safor, ha sigut l’escenari d’un dels actes de presentació del nou Congrés de Cultura Catalana, amb el títol de «L’enfortiment de l’espai cultural compartit»
La jornada, celebrada divendres i dissabte dies 18 i 19 d’octubre, s’ha centrat en la situació de la literatura arreu del domini lingüístic, en la reflexió sobre els vincles i estructures que uneixen la cultura compartida i en la participació dels agents que hi intervenen: escriptors, intel·lectuals, traductors, editors, promotors, distribuïdors i llibreters.
Les sessions han posat sobre la taula debats estructurals: la vitalitat de la llengua com a eina de cohesió a partir de la literatura, les complicades comunicacions entre territoris, el sistema de centre-perifèria que regeix les relacions, la feblesa dels mitjans de comunicació, l’isolament d’alguns escriptors o el caràcter microempresarial del sector editorial. Tot, amb un focus més intens pel que fa a la situació del País Valencià.
L’optimisme per la cultura compartida
La primera jornada, celebrada al Palau Ducal dels Borja, començava amb la presentació de les claus del nou Congrés, amb el director Esteve Plantada i la vicepresidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Montserrat Casals. Tot seguit, les entitats Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural explicaven la funció de la Federació Llull i la necessitat de realitzar un nou Congrés.

L’esdeveniment s’ha fet coincidir amb l’Any Estellés, amb un homenatge a l’autor en motiu dels 100 anys del seu naixement, així com també hi hagut un record als 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit i pels 101 anys del naixement de Jaume Vidal Alcover, a càrrec de Saforíssims.
«Estellés va de Congrés» comptava amb la conversa literària de Sebastià Alzamora, Josep Piera i Enric Sòria, conduits per Àngels Gregori, comissària de l’Any Estellés; un recital poètic; i el concert de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, que feia alçar el nombrós públic de la cadira, amb una tria de cançons sobre poemes d’Estellés i clàssics com «Què volen aquesta gent?».
Revertir la infrautilització de recursos
L’endemà, dissabte 19 d’octubre, la Casa de Cultura de Gandia acollia dues taules de debat. La primera, «Els escriptors proposen», amb: Irene Klein, Martí Domínguez, Susanna Lliberós, Pere Antoni Pons i la conducció de Lourdes Toledo.
«De vegades, parlem com si fóssim una reserva índia, però tenim molts més recursos dels que estem utilitzant. El nostre gran problema és aquesta infrautilització de tot el que disposem», comentava d’inici Pere Antoni Pons. «Tenim un sistema literari riquíssim, però necessitem més lectors, perquè competim amb un sistema que no només li basta amb el seu espai, sinó que també vol envair el nostre».
El debat ha continuava amb el paper clau que ha de tenir el jovent —«la base és el relleu generacional i l’obertura als joves», en paraules de Julià i Lliberós—, per una reflexió sobre el paper que tenim com a lectors i catalanoparlants —«fem prou, com a consumidors? Podem fer més?», es preguntava Domínguez— o la manera com ens interrelacionem —«no podem negar el sistema de centre-perifèria on vivim», segons Klein.
Tot seguit es desenvolupava la taula «Les entitats proposen», amb M. Àngels Francés, acadèmica de l’AVL i de la UA; Jordi Martín Lloret, de l’AELC; Gustau Muñoz, del Pen Català; Àfrica Ramírez de l’AEPV; Sebastià Alzamora, de l’IEC; i la conducció de l’escriptora Teresa Pasqual.