Arriba a les llibreries Galop de sang, la nova novel·la de Joan Duran i Ferrer (Sitges, Garraf, 1978). Es tracta de l’obra guanyadora ex aequo del darrer Premi Andròmina de Narrativa en el marc dels 52 Premis Octubre, impartits per l’editorial Tres i Quatre. Duran construeix una trama que es desenvolupa al voltant de la mirada aparentment ingènua d’un xiquet, Roger, que creix en el marc d’una família travessada de silencis i ferides en el context de les transformacions d’una població costanera catalana durant els anys setanta i huitanta del segle passat. Amb tot el que això suposava amb la fi d’uns paisatges i d’una manera de viure. I sobretot, amb l’impacte del boom del consum d’heroïna, que va delmar tota una generació de joves, segons detalla l’editorial.
Tal com assenyala el mateix autor, «la novel·la Galop de Sang és un homenatge a un món desaparegut, a un paradís íntim. Una fotografia dels barris que van transformar, amb gent d’arreu, el nostre país als setanta i als vuitanta. També el retrat d’uns personatges que lluiten contra els seus fats, que es lliuren al descobriment de l’amor, que han d’entomar la hipocresia i aprendre a conviure amb les seves pèrdues. I finalment, un reconeixement als joves que van patir el flagell de l’heroïna i les mentides de la transició».
Joan Duran és poeta i narrador. Ha publicat deu poemaris, un dels quals, Nua cendra, va guanyar el Premi Vicent Andrés de Poesia el 2019. Galop de sang és també un homenatge a una llengua que pateix. «A la llengua de les classes populars i al llenguatge poètic», expliquen des de Tres i Quatre. L’autor hi ha volgut reivindicar els imaginaris de poble, les vides que podrien semblar insignificants perquè trien la no-estridència. Per tot això, el jurat format per Núria Cadenes, Jaume C. Pons Alorda i Anna Punsoda en va destacar «la plasticitat de la llengua, la minuciosa descripció de la crueltat humana amb una sensibilitat extrema, i pel domini subtil de l’oralitat amb violència expressiva».
