Antella (la Ribera Alta) ha tornat a ser escenari d’una tradició mil·lenària al País Valencià: la conducció fluvial de fusta pel riu Xúquer. Amb motiu de la XIII “Maerà”, més de trenta ganxers i ganxeres van protagonitzar una espectacular baixada de 160 troncs des de l’Illa de l’Algoleja, a Sumacàrcer, fins a l’assut d’Antella. Un trajecte de 7,7 km que valora la pervivència d’un ofici ancestral reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2022.
Organitzada per l’Associació Cultural Maeros del Xúquer, la celebració compta amb el suport de Diari La Veu del País Valencià, que una vegada més s’ha implicat en el patrocini d’una cita cultural que transcendeix l’àmbit local i es projecta a escala internacional. El president de l’entitat, Leo Part, fa un balanç “tremendament positiu” de l’edició d’enguany, destacant que “no hem hagut de lamentar cap dany personal ni cap situació de risc extrem, tot i la massiva presència d’estiuejants i banyistes en punts del recorregut”.
Com és habitual, en la “Maerà” també hi han participat persones novelles en aquest art “antic, complicat i noble”, incloent-hi dos membres de l’associació Ganxers del Túria, que enguany ha hagut de suspendre el descens per la dana del 29 d’octubre del 2024, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que va participar en el tram inicial. També hi van assistir l’alcaldessa d’Antella, Eugenia García; l’alcalde de Sumacàrcer, David Pons; el síndic socialista a les Corts, José Muñoz, i representants de la Mancomunitat de la Ribera Alta i municipis veïns.
Entre els moments més emotius, Part destaca el tribut de la Muixeranga d’Alginet al ganxers a l’arribada dels troncs a l’assut d’Antella, així com l’homenatge als tres patrimonis immaterials reunits: el transport fluvial de fusta, la muixeranga i el toc manual de campanes. Tot plegat, dins d’un ambient “plenament festiu i de germanor”.
Especialment colpidor va ser el record dedicat a Miguel Part, germà del president i col·laborador històric de la “Maerà”, que va faltar el passat mes de desembre. “Va ser el millor germà que u pot tindre”, afirma Leo Part, qui va voler dedicar-li tota la baixada. El record a Miguel es va fer extensiu durant els actes en què també va participar la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, coincidint amb la seua visita a Antella.
Un altre dels punts àlgids va ser la II “Maerà” Infantil, en què una vintena de xiquets i xiquetes van experimentar per primera vegada la sensació de navegar en troncs pel riu. L’activitat, acompanyada de tallers i jocs aquàtics, ha batut rècords de participació. “El major problema de les 44 associacions de 13 països que integrem la International Association of Timber Rafting (IATR) és l’avançada edat dels socis. Per això, és un orgull comptar amb una pedrera de xiquets i joves que és l’enveja d’Europa i del Canadà”, assegura el president, que també és membre de la junta directiva de l’associació internacional.
D’altra banda, Leo Part assenyala que un dels reptes per al 2026 és impedir, amb la col·laboració dels ajuntaments implicats, la presència de banyistes al pas dels ganxers durant la celebració de la “Maerà”.
“Des de fa anys en què vam ampliar el recorregut de la baixada de dos a prop de huit quilòmetres, lla presència massiva de banyistes des de primeres hores del matí tant en el primer tram com en l’últim del nostre recorregut, dificulta enormement el nostre treball, al temps que ens posa en situacions de perill innecessari i, sobretot, impedix que una festa com la nostra declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO lluïsca com correspon a este distinció”, explica Part.
L’activitat de la conducció de fusta pel rius valencians va ser documentada pel geògraf musulmà Al-Idrisi ja al segle XII: “Es talla la fusta, es llança a l’aigua i es transporta a Dénia i a València, per la mar. Així és com viatja pel riu des del Castell de Qlsa (riu Cabriol) a Alzira, i des d’Alzira fins al castell de Cullera, on arriba a la mar. Després s’omplin les barques i es transporta a Dénia, perquè d’aquesta fusta es construeixen grans navilis i xicotetes barques. La que és llarga es porta a València i es destina a les edificacions (estatals) i a les cases (particulars)”.
Segons els organitzadors, la “Maerà” d’Antella ha demostrat un any més la força de la memòria fluvial i la vitalitat de la cultura popular valenciana. “No es només una festa cultural, sinó també una manera d’entendre, viure i respectar i cuidar el nostre entorn natural. És una oportunitat perquè la gent connecte amb les seues arrels i celebre una part important de la memòria històrica i del patrimoni històric valencià”.
Aquesta edició de la “Maerà” d’Antella ha demostrat una vegada més la vitalitat i rellevància d’una tradició i un ofici mil·lenaris desapareguts, assegurant la seua continuïtat per a les futures generacions.
