La festa de Sant Antoni va tornar aquest diumenge als carrers de Castelló (la Ribera Alta). Desenes de veïns i visitants es van aplegar a l’Ermita a les 13 h per a participar en aquesta celebració tan arrelada al municipi, que any rere any es manté viva gràcies a la implicació de la ciutadania.
El tradicional recorregut de les cavalleries, els carros engalanats per a l’ocasió, i les mascotes va arrancar de la plaça de l’Ermita i va finalitzar a la porta de l’església, on nombrosos assistents esperaven el pas de la desfilada i el repartiment del pa beneït. En aquest punt, s’hi va dur a terme la benedicció dels animals, un dels moments més esperats de la festivitat.
A Castelló, aquesta festivitat és molt més que un acte religiós; representa un moment de convivència i germanor, en què persones de totes les edats es reuneixen per mostrar el seu afecte pels animals i per reivindicar el seu paper a les nostres vides.
La festa de Sant Antoni
Segons explica Gil-Manuel Hernàndez, la festivitat «va nàixer a Occident com a resultat de la cristianització d’antigues cerimònies d’arrel precristiana, dedicades a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals».
El llarg període que preludiava la primavera, és a dir, l’antic any nou de la religió romana arcaica, estava marcat per cerimònies destinades a purificar éssers humans, animals i camps, i a afavorir la renovació del cosmos. A finals de gener, s’hi convocaven les festes sementines, en què s’oferien ofrenes a Ceres, deessa de les collites, i a Gea, deessa de la Terra, s’ornamentaven amb garlandes de flors els animals utilitzats en les tasques del camp, que, a més, rebien atencions especials, i se sacrificava un porc. En el calendari actual, en aquesta època, hi ha festes i cerimònies que sota l’advocació d’un sant, tenen una funció lustral i fecundadora.
La més rellevant, perquè engloba totes aquestes funcions i revela llaços subterranis amb diverses tradicions precristianes és la de Sant Antoni Abat, patriarca del monacat que va viure a Egipte entre el 250 i el 356 dC. La figura va assumir a poc a poc les funcions de divinitats paganes i dona pas, cada any, a una festa també de caràcter orgiàstic i transgressor com és el Carnestoltes.
