La Fundació Bancaixa inaugurarà el proper dijous, dia 14 de juliol, l’exposició «L’edat feliç. La infància en la pintura de Sorolla», que ofereix «la primera revisió sistemàtica de la representació de la infància en la pintura de l’artista valencià, una temàtica constant en tota la seua trajectòria i que li va proporcionar els majors reconeixements de la seua carrera».
El procés de muntatge de la mostra -realitzada amb la col·laboració del Museu Sorolla i la Fundació del mateix nom- s’està desenvolupant aquests dies a València després de la recepció i desembalatge de les obres procedents de quasi 40 col·leccions públiques i privades de tot l’Estat espanyol.
Entre elles figuren la Fundació i el Museu Sorolla, el Museu del Prado, la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, el Museu de Belles arts de Bilbao, l’Ajuntament de València, la Universitat Complutense de Madrid i la Col·lecció Fundació Santander, entre altres. A aquestes, se li sumen «peces de la col·lecció de la Fundació Bancaixa», segons detalla aquesta entitat.
L’exposició que es presentarà al Cap i casal compta amb un total de 86 obres, part de les quals van ser exhibides al Museu Sorolla de Madrid enguany.
Escenes a la vora de la Mediterrània
La investigació prèvia ha permés reunir pintures que aborden els temes més coneguts del pintor, com ara les famoses escenes a la vora de la Mediterrània. A més, presenta per primera vegada al públic alguns quadres de col·lecció particular «totalment inèdits».
Comissariada per les conservadores del Museu Sorolla, Sonia Martínez Requena i Covadonga Pitarch Angulo, amb la col·laboració de Blanca Pons-Sorolla en la selecció i ampliació d’obres duta a terme per a València, la mostra s’inicia en el nucli de la intimitat familiar, on les maternitats acaparen tot el protagonisme, passa per la representació magistral dels fills del pintor, i s’obri després a l’àmbit infantil.
L’exposició abasta tot un món d’ocupacions infantils, que no només passen per les esperades del joc, el divertiment o l’estudi dels xiquets de classe alta, sinó també pel treball infantil o el desemparament dels xiquets de classes més populars, sense eludir el revers d’aquestes, la malaltia o la mortalitat infantil.
I finalitza amb la faceta «més representativa» de Sorolla: l’alegria de l’aigua i el gaudi dels xiquets a les platges del País Valencià.
