L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista d’Àngela Baldó i Lorena Pérez del Postigo, del TastaLlibres-club de lectura de Sella, a Elena Solanas, que ha publicat Florencio Pla, la Pastora. La dignitat robada. L’autora és besneboda de Florencio Pla, que va ser conegut com la Pastora, i va ser inscrit en 1917 en el registre del Mas de la Pallissa, a Vallibona (els Ports), com a Teresa Pla Meseguer. Nascut en una família pobra i nombrosa de masovers, va nàixer intersexual en una època en la qual poc se sabia d’allò. Es va convertir en maqui i va formar part de l’Agrupación de Guerrilleros de Levante y Aragón (AGLA).
En aquest lliurament, Juli Capilla comenta La resistència lingüística. Un món de llengües, de Francesc Gisbert, un llibre que mostra la necessitat del poble valencià d’aquesta resistència, d’aquesta demanda. Malgrat les circumstàncies adverses que patim, de les agressions contínues, de l’hostilitat permanent envers la llengua, la lluita continua. És l’obra que necessitàvem per a conèixer altres realitats lingüístiques –pròximes o llunyanes– que pateixen problemes semblants als nostres, necessitats compartides.
D’altra banda, Lourdes Toledo s’endinsa en Les cendres a la piscina, de Laura Gost, una novel·la en què el turisme és el rerefons d’aquesta història de nissaga familiar que, segons com, a Mallorca és una cosa que no es pot desunir de l’altra. Al bell mig de tot això, l’arribada de les alemanyes en els anys seixanta a l’Illa és un dels detonants de tot plegat. Sebastià es queda embadalit davant d’aquelles dones, els biquinis ajustats el trasbalsen i intenta apropar-se a elles, parlar-hi.
A més, aquesta setmana, Alícia Figueres ressenya Aitana Torrent i la Cort de la Quarantamaula, d’Alfons Pérez Daràs, Malparlat, que arranca mesos després de Caçadora d’espantacriatures, i ho fa presentant una trama que gira al voltant d’una antiga cançó de bressol que amaga molt més del que en un principi pareix. A partir d’ací, i amb una moneda encunyada en l’Arse (Sagunt) ibera amb la representació del Bou d’Aqueló –custodi de l’inframon– com a fil conductor, comença una trama que involucra l’Home dels Nassos, unes estranyes esferes a meitat de camí entre les Gemes de l’Infinit i Bola de Drac, i una cria de drac daurat, i que de nou torna a endinsar-se en les llegendes del passat iber i andalusí valencià.
Per part seua, Vicent Flor parla de Papallones negres, de Priscilla Morris, un retrat del setge de Sarajevo que no és gens simplista, un conte de bons i de roïns. Així, escriu sobre la solidaritat entre veïns, però també sobre uns altres que n’abusen, d’una línia telefònica o de qualsevol producte escadusser. Hi ha causa comuna, com ara una cadena humana per a salvar llibres de la biblioteca –alguns seran assassinats–, però també s’escodrinya els domicilis dels serbis bons perquè es malfien de la seua lleialtat.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els més venuts a la llibreria Fan Set, a València.
