L’escriptor Ferran Torrent ha enviat una carta oberta al president de la Generalitat, Carlos Mazón, en què li comunica que renuncia al Premi de les Lletres Valencianes que va rebre el 8 d’octubre de l’any passat a Alacant.
“Vaig acceptar-lo perquè la persona que m’ho va comunicar, Miquel Nadal, Director General de Cultura, humanament i intel·lectualment, em mereix tots els respectes; també, perquè aleshores encara volia creure que aquell reconeixement formava part d’una certa normalitat política i cultural que, malgrat els avatars, podia mantindre viva una dignitat institucional”, assenyala el novel·lista de Sedaví (l’Horta Sud).
Tanmateix, continua Torrent, hui, “davant la deriva que ha pres el Consell –una deriva acadèmica i institucional cada vegada més poc respectuosa amb el valencià, amb la seua presència pública i amb el seu valor com a llengua de cultura-, em veig obligat a renunciar al guardó”.
“Ho faig des del respecte personal, però també des de la convicció que la llengua no pot ser relegada ni sotmesa a silencis burocràtics o a criteris polítics que en desnaturalitzen el paper central en la nostra identitat col·lectiva. No és possible dissociar les lletres valencianes de la llengua que hi dona sentit”, subratlla l’escriptor.
I conclou: “El diploma que vosté em va lliurar se’l va endur la barrancada. I, potser, aquell presagi fou suficient: probablement, ja sabia l’aigua desfermada que el premi era paper mullat”.
Ferran Torrent
Ferran Torrent (Sedaví, 1951) és escriptor i periodista i, probablement, el novel·lista valencià contemporani amb més èxit de públic, que ha conjugat, no obstant això, amb una obra narrativa sòlida i eficaç, bastida majoritàriament, però no únicament, amb els paràmetres de la novel·la negra.
El tret d’eixida per a la consolidació editorial el va donar amb No emprenyeu el comissari (1984), primer lliurament de la saga protagonitzada pel periodista i exboxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. Entre la gran quantitat de títols que ha publicat, cal destacar, sens dubte, la trilogia que formen Societat limitada (2002), Espècies protegides (2004) i Judici final (2006), que dissecciona la societat i la política valenciana del tombant de segle, així com Gràcies per la propina (1994), narració autobiogràfica que va ser adaptada a la pantalla gran, com altres títols de Torrent. La seua última novel·la fins a la data és El jo que no mor (2025).
3
