La plataforma cultural Hort-Art presenta «Habitar Faura», una mostra de dansa contemporània que tindrà lloc a partir d’aquest dijous, 14 de juliol, i fins al pròxim diumenge, en aquest municipi de la Vall de Segó, al Camp de Morvedre. La proposta omplirà racons i espais del poble amb ballarines de diferents països: Margô Assis, Paz Rojo, Nicoletta Cabassi, Sandra Gómez i Marivi Martín. El programa d’espectacles de dansa, performance i altres intervencions té l’objectiu de «despertar noves mirades del públic».
Hort-Art naix a partir de la col·laboració de l’artista brasiler Alexsandro Guerra i l’artista faurer Pere Bodí. Des del 2014 treballen conjuntament en diversos projectes arreu del món, on desenvolupen la idea de crear un espai per aprofundir en la seua investigació. Finalment, l’antic Escorxador de Faura és l’espai d’investigació i creació permanent on duen a terme projectes artístics en l’àmbit rural i donen suport a la descentralització de la cultura mitjançant residències, tallers, exposicions, ponències i performances.
En aquest sentit, el col·lectiu artístic remarca que la seua finalitat és «la promoció de noves pràctiques i llenguatges de comunicació, la interacció horitzontal amb la comunitat i la valoració del territori rural, tot a través d’una visió de sostenibilitat i en connexió amb el medi ambient».
Bodí assenyala que aquesta mostra «és una nova forma d’assumir la nostra veu». «Des d’Hort-Art volem formar comunitat, esdevenir batec de vida i mirades còmplices en la construcció d’un món millor i la dansa pot assumir aquesta veu», indica el ballarí.
Per part seua, Alex Guerra apunta que «les cinc ballarines d’“Habitar Faura” ens permetran no només gaudir amb el seu art, sinó generar noves mirades i resignificar espais. Noves metàfores des de les quals establirem connexions i fruirem el que som i com sentim i habitem allò que és nostre».
L’aposta de descentralització de l’art assumida per Guerra i Bodí en tota la programació anual brolla de la seua pròpia forma d’entendre la dansa. La consolidació d’espectacles viscuts des de la intimitat, la proximitat i l’experimentació atorga ecos únics a les propostes.
«Treballem en la descentralització de la cultura i, paral·lelament, per la valoració d’espais quotidians com ara un hort abandonat, l’Escorxador o la Casa Gran. La interacció que es genera en aquests espectacles entre l’artista i l’espectador implica un clima d’intimitat inassumible en un teatre o auditori. Allò que és nostre, allò que és proper, allò que és xicotet, possibilita la connexió emocional que volem», asseveren tots dos.
