«Faraway», quan jugar al revés obri noves possibilitats

Faraway amaga un misteri. Sospite que la meua addicció té a vore amb la manera com es gestiona la sort a l’últim terç del joc. També és possible que tinga a vore amb les diferents estratègies que permeten les primeres cartes que jugues, i això ho estic decobrint ara, amb més de 70 partides fetes. I finalment, puc culpar al fet que les partides siguen tan ràpides i que la implementació on line a Board Game Arena funcione tan bé. No ho tinc clar, però crec que estareu d’acord amb mi: estic indefens davant la meua addicció.

Les primeres partides

Faraway és el que es coneix com a joc de construcció de motor, on l’objectiu és dissenyar un seguit de cartes o accions que s’alimenten l’una a l’altra per a convertir recursos poc valuosos en un esclafit de punts a final de la partida. Aquests jocs solen tindre un arc explosiu: es comença molt a poc a poc, però cap al final de la partida has generat sinergies i combos que et permeten encadenar moltes accions i traure la majoria dels punts. Solen ser jocs molt satisfactoris. La part negativa d’aquest gènere és que perquè eixe trencaclosques siga interessant ha de ser necessàriament complicat, el que impossibilita entendre – i atendre – el que fan la resta d’adversaris.

Faraway només té un truc en quant a les mecàniques: les cartes s’activen començant per les que hem jugat al final de la partida. O com diria Yoda: en ordre invers les cartes s’activen. Ja està, no hi ha cap altre conill sota el barret.

El joc imposa una altra restricció, poc innovadora, en forma de bonificació: si juguem les cartes en ordre ascendent, obtindrem unes cartes de monestir que estan actives en tot moment. Com que generalment no ens vindrà bé, és una bona font de decisions i maldecaps.

Res d’açò sembla particularment interessant si no entenem que, a l’invertir l’ordre habitual de la partida, el nostre bagatge jugaire ens juga una mala passada. «Primer els recursos i després els punts, no?» Meeec error! Tota acció intuïtiva es torna incorrecta en aquest nou context. En el fons, el joc fa força més sentit si l’enquadrem com una mena d’aposta inicial sobre els nostres recursos futurs. En certa manera és un joc de tractar de predir el futur i cobrir les possibilitats més rellevants. Un joc de gestió del risc, ben al contrari que l’exercici d’optimització del passat típic del gènere. Es tracta d’un trencaclosques nou per a les ments eurogamers i sospite que això és el que enganxarà a molta gent.

Aprofundint

Dins d’aquest marc, Faraway ens presenta diversos camins per a trataure la màxima puntuació. Cal estar atents als colors, valors, recursos i requisits que presenten les cartes. Açò planteja reptes tàctics continus i petits arcs estratègics que poden fer la volta a mitjan partida. Es pot aprofundir en com comencem, què guardem per al final i quines oportunitats poden aparèixer en el futur. És molt ric, dins del límit que permeten els components al plànol de la taula.

I és que com va dir el gran Bruno Faidutti, Faraway té una qualitat atribuïble als grans jocs, que quan guanyes et fan sentir intel·ligent i quan perds et dius a tu mateixa que no has tingut sort. I tot aquest arc dramàtic en només 15 minuts.

Amb tot, on li podríem demanar encara més és al que passa a sobre de la taula. Com a tot joc de construcció de motor, entendre la situació dels adversaris és una tasca taxant mentalment i que no sol retornar els dividends adequats. Val més la pena centrar-nos en la nostra zona de joc i resar perquè als altres no els vaja tan bé. I és una pena, perquè la forma de seleccionar les cartes futures mitjançant un draft obert podria donar peu a jugades on entenem les necessitats dels adversaris i els les neguem amb intencionalitat. Però no passa. Es queda en una forma d’aleatorització generada pels jugadors o, en el millor dels casos, en una minicursa per qui s’emporta la carta òbviament més bona.

Faraway sintetitza totes les sensacions d’altres jocs molt més complexos del gènere. Aconsegueix donar profunditat, primer redomesticant les nostres heurístiques i després proporcionant-nos opcions diverses ben nodrides amb el millor tipus d’atzar. L’experiència que anem guanyant en el sistema és la principal raó per a encadenar una partida rere una altra. I és que és sorprenent que un joc sense una font de variabilitat creada pels jugadors puga donar tant de si. És un dels meus jocs més jugats i, sense dubte, un dels millors de l’any. Caldrà comprovar si per als autors es tracta d’un cop de fortuna (un one hit wonder, que diuen en anglés) o si darrere de l’èxit hi ha una fórmula més sòlida. Estarem atents.

————

De moment Faraway s’ha publicat només al mercat francés, s’espera el llançament a Espanya per a mitjan 2024. Es pot jugar en línia a boardgamearena.com. 

—————————

Carles Palanca és un dels creadors de @casellaeixida. Trobareu tots els enllaços al seu canal i xarxes ací.