La comarca del Carxe, a la Regió de Múrcia, és la continuació de la plana limitada per la serra de Salines, al nord, la del Coto, al sud, i a ponent, la del Carxe (1.371 m). Aquest territori manté el valencià com a signe inequívoc de la seua identitat. Van ser terres de pastures sovintejades pels ramaders valencians fins que en la segona meitat del segle XIX s’hi va assentar pobladors provinents de les Valls del Vinalopó i la Foia de Castalla.
Aquesta zona sempre ha tingut com a centre el Pinós i, per això, la llengua i fins i tot l’adscripció a l’origen valencià ha persistit. Els murcians eren els altres, els que no parlen valencià, els veïns de Iecla, Jumella i Favanella. Un poble, aquest darrer, en què les cançons populars recorden encara hui, amb orgull, la pertinença en el passat al Regne de València. La població del Carxe rondava els 3.000 habitants el 1950 i hui dia amb prou feines arriba al miler.
El 2005, el llogaret del Carxe (també anomenat el Raspai) és una pedania de Iecla de menys de 150 habitants va demanar al Síndic de Greuges que es dotara el poble d’un professor de valencià i l’Ajuntament de Iecla va tramitar la petició d’un professor de valencià a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va aprovar organitzar-hi un curs de seixanta hores. Aquesta decisió va significar que per primera vegada una institució murciana reconeguera l’existència de catalanoparlants en territori administrativament murcià. A Iecla pertanyen els també llogarrets catalanoparlants de Quitapellejos, el Carrascalejo i els Pinillos.
El Matarranya
El Matarranya és una comarca de l’Aragó que pren el nom del riu que la travessa. Pertany íntegrament a la Franja de Ponent, territori oriental de l’Aragó on es parla català. Limita al nord amb el Baix Aragó-Casp, a l’oest amb el Baix Aragó, al sud amb els Ports i el Maestrat, al País Valencià, i a l’est amb la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, a Catalunya.
Aquest espai geogràfic que històricament ha estat un nexe entre les terres de l’interior i la Mediterrània, entre el País Valencià i Catalunya, ha tingut un paper de frontera al llarg de la seua dilatada història.
