El I Aplec de Campaners i campaneres de la diòcesi de Tortosa se celebrarà a la Fatarella (la Terra Alta) aquest diumenge, 26 d’octubre. La jornada, organitzada pels Campaners de la Fatarella i l’entitat de recerca etnogràfica Espai de So, de Tortosa (el Baix Ebre), té com a objectiu debatre sobre el present i futur dels tocs de campanes i els seus protagonistes.
Especialistes com ara l’antropòleg valencià Francesc Llop (màxim referent a l’Estat), Jaume Leon, president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, i altres estudiosos, campaners i representants institucionals de les comarques del nord del País Valencià, les Terres de l’Ebre, el Priorat i resta de Catalunya reflexionaran sobre aquest patrimoni immaterial.
El programa inclou tocs de benvinguda als participants, visita guiada pel poble, conferència inaugural, emissió d’un documental i posterior debat, i una demostració dels tocs a càrrec dels Campaners de la Fatarella, abans de cloure amb un dinar de germanor, obert al públic, en què actuarà la Rondalla dels Ports.
Davant els diversos reconeixements d’institucions als tocs de campanes: declaració com a “Element Festiu Patrimonial d’Interés Nacional” per la Generalitat de Catalunya, l’any 2017; declaració de 70 campanes com a “Bé Moble d’Interés Cultural” (BIC) per la Generalitat Valenciana, el 2018; declaració com a “Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial” pel govern espanyol, el 2019, i declaració com a “Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat” per la UNESCO va el 2022, les entitats convocants assenyalen que “la realitat és que aquest ancestral llegat i ritual manca a Catalunya i al País Valencià d’una llei que controle i oriente les intervencions als campanars, d’un catàleg de campanes, tocs i tècniques, i d’una continuïtat dels tocs i dels seus protagonistes a causa d’un baix relleu intergeneracional”.
En aquest sentit, l’etnògraf i museòleg Lluís Flores, membre d’Espai de So, subratlla que “hi ha molta faena per fer, i la sensibilització que tenen ajuntaments com el de la Fatarella i la seua colla de campaners local és dissortadament una excepció dins d’aquesta àrea geogràfica i cultural que compartim valencians, catalans i aragonesos”. De fet, assenyala que als territoris de l’actual diòcesi de Tortosa i, concretament a les Terres de l’Ebre, són molt poques les localitats que posseeixen campanes no mecanitzades en les seues esglésies i menys encara campaneres i campaners que les toquen.
Segons l’IPCITE, l’Inventari Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, la Fatarella, Horta de Sant Joan i Paüls tenen inventariats i conserven els tocs de campana en el marc de les festes patronals per part de campaners, mentre que al Pinell de Brai són els mateixos habitants els que han mantingut el toc de ventar o de volteig en les festes de Santa Magdalena.
Actualment, pertanyen a la diòcesi de Tortosa de forma total les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, els Ports (exceptuant-hi Vilafranca) i parts de les comarques de l’Alt Maestrat (Catí i Tírig), del Baix Camp i del Priorat.
El territori de la diòcesi històrica de Tortosa va ser objecte de retallades importants durant la dictadura franquista. Amb l’excusa d’intentar adaptar les diòcesis als límits provincials civils.
Així, el 1956, amb la pèrdua d’Arenys de Lledó, Calaceit, Cretes i Lledó d’Algars, al Matarranya, la diòcesi de Tortosa va deixar de ser present a l’Aragó. Posteriorment, el 1960 es van desmembrar les parròquies dels arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser (exceptuant-hi Catí i Tírig), i que es van agregar al bisbat de Sogorb-Castelló.
