Especialistes internacionals alerten que la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) «està amenaçant l’autoria humana» i reclamen «informació, formació i estratègies» estatals per a defensar els drets d’autor i la remuneració justa als creadors.
Així ho ha asseverat la presidenta d’IFRRO -federació internacional que agrupa més de 150 associacions que gestionen els drets de propietat intel·lectual del sector editorial-, Tracey Armstrong, durant una roda de premsa oferida a València amb motiu de la trobada que aquesta entitat impulsa en col·laboració amb CEDRO, entitat de gestió de drets d’autor d’escriptors, traductors, periodistes i editors de llibres, periòdics, revistes i partitures a l’estat espanyol.
També hi han participat l’escriptora, vicedirectora de la RAE i presidenta de CEDRO, Carme Riera; el director general d’aquesta organització, Jorge Corrales, i la directora executiva d’IFRRO, Anita Huss-Ekerhult.
Aquest dimarts i dimecres, en l’IFRRO Mid-Year Meetings, que té lloc a Sant Miquel dels Reis, uns 130 especialistes en propietat intel·lectual procedents d’organitzacions de més de 65 països de tot el món analitzaran els temes «més candents» en aquesta matèria, amb especial a la IA Generativa i el seu impacte en el sector dels llibres i la premsa.
Armstrong ha explicat que IFRRO «treballa per un futur en què els drets dels autors i editors siguen valorats quan les seues obres siguen utilitzades per uns altres i també fomenta la col·laboració internacional en aquest sentit».
Valor del sector cultural i creatiu
«IFRRO encoratja les parts interessades a ser conscients del valor del sector cultural i creatiu per a la nostra societat global culturalment diversa, mentre treballem junts per a trobar solucions de llicència que satisfacen les necessitats de les empreses de tecnologia, els usuaris d’obres protegides per drets d’autor, els autors i els editors», ha remarcat.
Aquesta portaveu ha advertit del perill que pot suposar que les empreses tecnològiques -majoritàriament amb seu als Estats Units- facen còpies completes de treballs protegits emmagatzemant-les per sempre i sense compartir els beneficis.
En aquest sentit, ha recordat que l’app de IA generativa de Google -Gemini- és capaç de copiar completament una pel·lícula o un llibre extens com ara Guerra i pau «en un minut o menys», així com les dificultats perquè els creadors individuals de contingut conserven el control dels seus vídeos en plataformes com YouTube o xarxes socials.
Enfront d’aquesta realitat, ha recalcat que, «encara que la tecnologia avança, els principis de respecte i remuneració als drets d’autoria es mantenen» i ha reivindicat que les llicències «són la resposta».
La literatura, «absolutament desemparada»
La presidenta de CEDRO, Carme Riera, ha considerat que, enfront de les noves tecnologies, «la literatura està absolutament desemparada». «La intel·ligència artificial no es nodreix de si mateixa, sinó dels textos que li hem anat posant i si això reverteix en els drets d’autor, no està malament, però, si no ho fa, em sembla una impostura i una estafa», ha alertat l’escriptora i acadèmica.
Per part seua, el director general de CEDRO, Jorge Corrales, ha abundat en la idea que «perquè la societat puga exercir una autoritat efectiva sobre la intel·ligència artificial, és essencial que els ciutadans estiguen ben informats i culturalment formats en aquest nou marc econòmic i social».
«Només a través d’una base sòlida de coneixement i valors culturals podrem fer un ús legal, crític, segur i responsable de la IA, i evitar així els biaixos, la desinformació i l’homogeneïtzació del pensament», ha manifestat.
Drets d’autor, «element bàsic»
En relació amb la recent regulació europea sobre IA, ha subratllat la importància que Europa comence a tindre en compte en les iniciatives legislatives els drets d’autor com un «element bàsic per a garantir el desenvolupament sostenible de la societat».
Corrales ha recordat els resultats de la iniciativa posada en marxa per CEDRO «Observatori de la sostenibilitat de la cultura escrita», que posa en relleu que la remuneració que reben els escriptors, editors, traductors i periodistes a l’estat espanyol per la reutilització dels seus continguts és «tres vegades inferior que la mitjana europea», per la qual cosa ha instat a dur a terme una «harmonització».
A més, ha advertit que el sector públic és l’usuari que més reutilitza continguts editorials i que «el consumidor pirata té un perfil sociodemogràfic propi i viu en un entorn governat pel biaix del món digital». En conclusió, existeix «un gran desavantatge competitiu del sector editorial espanyol enfront del d’altres països».
Precisament, la directora executiva de la federació internacional, Anita Huss-Ekerhult, ha presentat els models d’estats que han desenvolupat estratègies dirigides a enfortir els drets dels autors i editors del sector de les publicacions i considera que «al llarg dels anys, la gestió col·lectiva ha demostrat ser una solució eficaç per a concedir als usuaris accés a materials protegits per drets d’autor».
Existeixen diversos països europeus que atorguen llicències a tota classe d’usuaris, inclosa l’administració pública, perquè puguen utilitzar materials protegits respectant i compensant els autors i editors, entre altres, França, el Regne Unit i els països nòrdics.
