La llibreria Fan Set compleix deu anys i, per a celebrar-ho, ha organitzat una festa aquest dijous, 23 de novembre, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Eva Gisbert i Núria Cadenes es van fer càrrec de la llibreria 3i4 el 2013 i, tres anys després, li van posar el nom actual. Parlem amb Gisbert sobre aquesta etapa.
Quin balanç fa d’aquests deu anys?
Han sigut deu anys intensíssims. Deu anys com a Fan Set, però 55 com a llibreria, perquè som el que era 3i4 i, encara que ha canviat el nom i la gestió, la filosofia continua sent la mateixa. Com deia Fuster: «Que no tinc cap altra autoritat que aquesta, la d’haver-me apassionat fins a l’obsessió per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi». I la nostra obsessió com a llibreria ha estat i és l’estima pels llibres, la literatura, el país i la llengua. Per tant, aquests deu anys els hem basat en això, en l’estima pels llibres, la literatura, el país i la llengua. Deu anys en què hi ha hagut moltíssima activitat i en què hem crescut amb la gent que ens ha visitat i la veritat és que el balanç és molt, molt bo i positiu. A més, tenim molta alegria i moltes ganes de continuar deu anys més i els que calguen.
El 2103, Núria Cadenes i vosté es van fer càrrec de la mítica llibreria 3i4 i el 2016 van canviar el nom pel de Fan Set. Què suposa ser les successores d’una llibreria tan emblemàtica de la ciutat?
En primer lloc, una mena de vertigen, perquè nosaltres no veníem de la gestió de llibres. Generalment, tothom té al cap l’escena del llibreter llegint un llibre, com en un reportatge sobre un llibreter marroquí que vaig veure fa poc en què l’home està huit hores llegint. Bé, això no és cert, a la llibreria hi ha molt de treball, molta paperassa i tot aquest àmbit de la gestió no el coneixíem i, per tant, vam haver d’adaptar-nos-hi. Sí que veníem del món de la cultura, jo concretament, de la gestió cultural dels Casals Jaume I i, és clar, això ho vam aportar a la llibreria. Encara més, perquè nosaltres enteníem la llibreria com un punt de trobada cultural, de debat, d’activitat contínua. També com a refugi de pau en uns temps tan accelerats. Tot això, a més de ser un espai on comprar llibres. Llavors tota la filosofia de la 3i4 la vam implementar i continuar.
Fins i tot el nom nou implicava una continuïtat amb l’etapa anterior.
Buscàvem un nom que implicara continuïtat amb l’etapa anterior, però també mirar cap al futur i evolucionar. Alhora també volíem que fora una cosa divertida. Vam traure el nom d’una cançoneta infantil popular que llavors les meues filles cantaven per Nadal: «Tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze, tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze…» Una cançó que jo també anava cantant sempre i, a partir de la lletra, va sorgir en nom.
En aquests 10 anys, ha notat una evolució de la clientela?
Mantenim la mateixa clientela, però hi ha molta gent jove que ve a la llibreria, com ara la gent de la revista Caldesa, una publicació sobre literatura que fan a la Universitat de València. Sí, evidentment, el públic ha evolucionat.
De vegades ha comentat que si totes les llibreries valencianes tingueren llibres en català ben visibles, se’n vendrien més que no es pensa. Opina que, en general, falta una aposta per la literatura en català als establiments?
És clar, cal que les llibreries visibilitzen que la literatura en català és una literatura molt potent, amb molta força i de molta qualitat. Si, en general, les llibreries ho mostraren més, veurien que els llibres en català es compren. Vivim en una societat en què hi ha molta comoditat i, per tant, comprem el que tenim a l’abast. Si no, si has d’anar a buscar-ho, cal tindre una militància i una fermesa importants per a fer-ho. Estic segura que si s’hi mostraren més llibres en català, se’n vendrien molts més.
En conseqüència, considera que la salut de la literatura en català a València és bona?
Sí, per a mi, és boníssima. A més de les vendes en sentit estricte, de la part materialista, la literatura entesa com a pol cultural, com a força cultural, té una salut boníssima. Els nostres autors i també els nostres traductors són magnífics i aquesta força hi està molt present.
Justament, el dia 23 també serà el 40é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Com a llibretera, com veu la situació de la llengua al País Valencià després de quatre dècades de l’aprovació de la norma?
Fins ara, socialment, com a llibretera he vist una evolució clara. Per posar-ne un exemple, a la Fira del Llibre, els primers anys que hi participàvem, els xiquets se sorprenien que a la caseta tinguérem llibres en valencià que no eren lectures obligatòries als centres educatius. S’acostaven, però amb recança. Els últims anys, això ha canviat i els pares recomanen als fills llibres en valencià. La llengua s’ha revalorat i, per tant, si hi ha un requisit lingüístic, si hi ha una utilitat, la gent en fa ús i l’estima. Si no crees un conflicte artificial al voltant de la llengua, naturalment, no hi ha cap problema, i la gent vol parlar-la i llegir-la.
En aquest sentit, pensa que pot haver-hi una reculada a causa de les decisions del Consell del PP i Vox?
Socialment, encara no n’hem vist els efectes. Intenten reactivar un conflicte que no hauria de ser polític, perquè la llengua no hauria de ser una arma política i si Barrera, per exemple, diu que País Valencià ha de ser il·legal, nosaltres omplim l’aparador de llibres en què figura a la portada País Valencià. Si fan uns pressupostos basats en la ideologia i per a ofegar la cultura, evidentment això tindrà unes conseqüències.
Com serà la festa d’aniversari que han organitzat aquest dijous?
El 23 de novembre, que també serà l’aniversari de la LUEV i de Joan Fuster, aprofitarem per a celebrar aquests deu anys. Volem fer una festa amb tota la gent que ha passat per la Fan Set aquests anys. Volem brindar amb tots els amics i col·laboradors. A més, hem convidat diverses persones a intervindre i inaugurarem una instal·lació poètica, titulada «El poema infinit», en què participaran poetes que han passat per la llibreria.
