Maestrat Viu és una associació cultural amb vocació comarcal i de treball en defensa de la llengua i la cultura del Maestrat. L’Estiu Literari al Maestrat (ELM) és, des de 2017, una de les activitats rellevants que organitza amb l’objectiu de promoure la lectura, el contacte amb el paisatge i el coneixement de la literatura feta a la comarca o que hi té relació. Es tracta d’una proposta que aglutina els formats de club de lectura, la ruta o itinerari literari i la jornada d’estudi, repartits en dates concretes dels mesos de juliol i agost, que de vagades ja s’ha fet setembre, de manera que esguiten el calendari estiuenc amb aquests actes. Seguint l’estratègia de l’associació de difondre el seu missatge arreu del territori comarcal, l’ELM és itinerant i cada any se centra en un municipi concret, en què tenen lloc els actes centrals de la trobada presencial amb l’autora o autor llegit en el club de lectura i la jornada d’estudi. D’aquesta manera, ha recorregut Traiguera, Sant Mateu, Benassal, Rossell, Ares del Maestrat, Traiguera una altra vegada, Benicarló i Atzeneta del Maestrat, que l’ha acollit enguany. A més ha organitzat rutes literàries a Benassal, Traiguera, Vinaròs, Sant Mateu, Ares del Maestrat, Peníscola, Benicarló, Albocàsser i Vistabella del Maestrat.
Si les rutes literàries constitueixen una manera pràctica de donar a conèixer el patrimoni literari en contacte amb el cultural i el natural, paisatgístic, tot creant propostes d’eixides de caràcter educatiu o turístic, les diferents edicions del club de lectura van contribuint a generar un marc de referència literari actual per a la comarca, cosa que reverteix en la renovació d’un imaginari molt condicionat per la llunyania dels centres d’irradiació cultural, la recurrència a tòpics de caràcter historicista i unes polítiques culturals que han evolucionat des de la residualització a la banalitat. La novel·la La sega de Martí Domínguez; el poemari Res no és personal de Joan-Elies Adell; les novel·les El guardià de les trufes de Fèlix Edo, El cas Peníscola de Manel Joan i Arinyó, Màxima discreció de Vicent Sanz Arnau i Una lluna a la finestra de Marta Tena Subirats; l’assaig De pastor a pastor, de Joan Besalduch Mateu, i el recull de contes Set línies sota la pluja i altres contes en paper de Jesús Bernat Agut ofereixen una perspectiva variada i actual que defuig els estereotips i s’endinsa en la captació i expressió d’una sensibilitat renovada, moderna, del que és la societat comarcal d’ahir i d’avui. Afegim-hi els títols i escriptors que han animat les rutes literàries fins a avui: La maledicció del Groc i La Vall del Miracle d’Armando Vericat, La Font de la Salut de Vicent Sanz Arnau, Xarxa prima d’Amàlia Roig, Dotze campanades de Joan Besalduch, poemes de Carles Salvador a Benassal, Seidia de Joaquim Garcia Girona, Vicent Andrés Estellés, L’interior de Susanna Sebastià i Carlos Ripollés, Poema de Benciarló de Carles Salvador, De la meua terra de Casimir Melià i escrits de Josep Igual a Benicarló.
El caràcter més estrictament científic de les conferències i comunicacions de cada convocatòria han anat quedant recollides en la revista Empelt, que Maestrat Viu edita anualment i és d’accés lliure en format electrònic al repositori RACO. En aquest sentit, val la pena fer esment del suport que l’Institut Ramon Muntaner ha donat al projecte des del començament, tant pel que fa a l’ELM com a l’edició d’Empelt. Sense aquest suport, el projecte no hauria arrancat ni hauria pogut tindre la continuïtat a què després han contribuït l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Huguet, entre altres. És així com es va fent créixer la base de coneixements sobre una literatura que, quan ens hi vam posar, pràcticament ignoràvem i que, a força d’anar recuperant autors i autores, textos escrits i orals, actuals i de la tradició, redibuixa la continuïtat d’una tradició literària esvaïda, sí, però existent, que es pot resseguir des del segle XVI fins a l’actualitat, sense dubte amb llacunes i vies mortes, però que evidencia que la tradició de la cultura literària, en valencià, no és només assumpte dels centres d’irradiació cultural i política, la influència dels quals, tot sovint, no deixa veure la normalitat que s’estén pertot arreu del país. Només es tracta de prestar-hi atenció.
Així, enguany, l’ELM ha dedicat atenció al romancer tradicional, de la mà d’Àlex Torres, autor de l’obra monumental El fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló, editat el 2022 per la Generalitat Valenciana. Hem contat amb la participació de luxe de Vicent Beltran, personalitat de la romanística internacional, que ha fet una aportació sobre l’origen estètic del gènere dels goigs en el si dels cenacles literaris de la València del XVI que es reprodueix en els goigs del Maestrat. Ens han sorprès Andreu Beltran i Pilar Vidal des de la Fundació Carles Salvador amb la seua anàlisi de la producció periodística en català d’Alard Prats, originari de Culla, un personatge de primer ordre en temps de la Segona República i encara més tard a l’exili mexicà. I Clara Cerdán ens ha obert el punt de vista per aproximar-nos a L’interior a partir de l’anàlisi intermedial, que posa sobre la taula la complexitat dels formats artístics actuals que tenen la societat comarcal com a tema. Destaquem encara l’optimisme que els participants en la taula redona amb què es clou la jornada literària van mostrar amb relació al patrimoni literari comarcal, tant pel que fa a la preservació com a la renovació, una valoració engrescadora que es contraposa a l’hostilitat que es mostra des d’institucions que se suposa que hi són, entre altres coses, per assegurar el foment de la cultura pròpia i en valencià.
Enguany acabem l’ELM dissabte 31 d’agost al pati de la Casa Betània d’Atzeneta del Maestrat, amb el recital Estellés desconegut, que des de Maestrat Viu hem volgut fer amb El Pont Cooperativa de Lletres, l’entitat dels escriptors i escriptores de les comarques de Castelló, que amb motiu del centenari del naixement del poeta han publicat un volum commemoratiu. Hi participaran Vicent Jaume Almela, Rosa Miró, Àngels Orad, Vicent Sanz, Maties Segura i Isabel Serrano. Es tracta d’una variació de format que introduïm enguany i que podria incorporar-se al programa d’edicions posteriors en funció de les necessitats organitzatives.
Organitzar aquestes activitats, comptar amb qui hi participa no és bufar i fer ampolles, com qui diu. Cal treballar-hi tot l’any i estar atent al panorama, fer recerca si cal i furgar per estirar fils que poden parèixer morts i que poden guardar sorpreses del tot gratificants. Ens hauria agradat comptar amb la participació dels docents, que ha anat decaient cada vegada més fins a la mínima expressió, perquè les activitats i referències de l’ELM són del tot aprofitables en aquest sentit. Esperem que els joves no facen igual. De la mateixa manera que reivindiquem la renovació cultural, ens agradaria anar incorporant aportacions en aquest sentit. L’ELM té un públic modest però fidel des de bon començament que hauria d’anar incrementant-se, amb permís de l’evolució sociocultural de l’entorn.
Vicent Sanz Arnau és el coordinador de l’Estiu Literari al Maestrat
