L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Salvador Vendrell a Ramon París i Miquel Àngel Pradilla, fundadors d’Onada, l’editorial amb seu a Benicarló (el Maestrat) les publicacions de la qual s’han bifurcat en dos camins: el del territori, que són les seues arrels, i un altre amb un caràcter més generalista. Tots dos provenen de l’activisme cultural i van coincidir en l’associació Alambor, on van publicar un bon grapat de llibres. El 2003 van crear Onada Edicions.
En aquest número, Daniel P. Grau recomana Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés, de Ferran Carbó i Jordi Oviedo, una lúcida visió general de la poètica, l’expressió, la temàtica i la intertextualitat estellesianes, que ha de formar part necessàriament de la biblioteca de qualsevol persona interessada en l’obra del poeta de Burjassot. Els autors n’analitzen la macroestructura, és a dir, les diferents seccions que puga tenir, la mètrica, la versificació, la temàtica, el jo poètic… De tant en tant, citen i analitzen en profunditat algun poema —potser una de les parts més interessants de l’obra.
D’altra banda, Josep Manel Martí s’endinsa en Sola, de Carlota Gurt, en essència, una novel·la sobre l’escriptura d’una novel·la. La crítica que Flavi fa de l’esborrany del primer capítol de la novel·la que escriu Mei coincideix quasi punt per punt amb la que jo hauria fet de les pàgines que havia llegides de Sola. Dues relacions familiars —amb la mare més opressiva i el pare més absent o neutral— configuren un paisatge emocional desèrtic per a la protagonista, on la manca de suport i de comprensió li fa buscar altres formes de connexió.
A més, aquesta setmana, Diana Nastasescu ressenya Un cel de plom, de Carme Martí, un llibre sobre Neus Català, la memòria viva de les que no van tornar dels camps de concentració nazis, de les que hi van morir, oblidades per una història que sovint menysté les dones. Ens deixa com a llegat la seua vida, la memòria del que va ocórrer, la memòria d’aquelles dones que no van poder tornar.
Per part seua, Noelia Ibarra comenta Aiguagim, de Marina Sáez, una obra de narrativa gràfica en què la piscina es converteix en l’espai de l’empoderament i conquesta de la llibertat d’un grup de dones molt diferents pel que fa a les seues històries personals i caràcters, però amb dos trets comuns, el fet de pertànyer al grup anomenat la tercera edat i les ganes de viure. Un grup de dones grans que volen tornar a dedicar-se temps a elles mateixes, oblidant-se d’obligacions imposades socialment.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Detroit, a Alcoi.
