El número 1.508 de la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes acull el llegat i els records del poeta Vicent Andrés Estellés, que aquest 4 de setembre hauria complit cent anys. Amb motiu del seu centenari, la institució espanyola ha homenatjat l’autor valencià a través del seu director, Luis García Montero, que ha definit el poeta de Burjassot (Horta Nord) com el «mestre de tots els poetes».
A més, García Montero ha estat acompanyat per Carmina Andrés, filla del poeta; l’expresident valencià Ximo Puig; Verònica Cantó, presidenta de l’Acadèmia Valenciana Valenciana de la Llengua; la comissària de l’Any Estellés, Àngels Gregori; representants de la la Plataforma Cívica Cent d’Estellés, i membres del Govern espanyol, com ara Jordi Martí, secretari d’Estat de Cultura, i María José Gálvez, directora general del Llibre.
La filla del poeta, visiblement emocionada, s’ha expressat en valencià per a parlar del seu pare, al qual ha definit com «el poeta del poble» i com un autor «irrepetible». Entre els objectes dipositats a la caixa, que s’obrirà d’aci a cinquanta anys, hi ha records familiars i també d’entitats que han celebrat el centenari, com l’associació Cent d’Estellés, a més de manuscrits d’obres seues o llibres com ara la biografia recentment publicada per Pau Alabajos i Un ram convuls de síl·labes de vidre, coordinat per Josep Lozano i Salvador Vendrell.
Carmina Andrés confia que amb aquesta acció «els més joves podran constatar la participació coral d’una part important del poble valencià en la celebració d’aquest centenari, que ha sigut interpel·lat i ha teixit un mural en consonància», en referència al «Mural del País Valencià».
També ha agraït la col·laboració per part de la societat, institucions i associacions, així com també per part dels centres educatius que han participat en les activitats proposades per la celebració del centenari. L’acte ha sigut clausurat amb la interpretació de la Muixeranga.
Elogis de Luis García Montero
El director de l’Institut Cervantes considera Estellés com un autor «prolífic i incombustible», com «un mestre per a tots els poetes» que «va ser testimoni del seu temps i que va cartografiar poble per poble la toponímia d’un país, l’essència de la seua gent i l’emoció del seu paisatge». «No és només una de les veus poètiques més importants del segle XX del nostre país sinó que és un agent, una forma concreta de mirar, de respirar i de caminar, un mode ètic que mereix ser recordat». També l’ha titllat com «un amplificador de la dignitat civil».
