Aquest dimecres, dia 4 de setembre, es complirà la data exacta del naixement de Vicent Andrés Estellés. I tres dies més tard, dissabte dia 7 de setembre, la localitat de Burjassot (Horta Nord), en la qual va nàixer el poeta, acollirà el concert del seu centenari a partir de les 19.00 a l’auditori.
Una vintena d’artistes es donen cita en aquest esdeveniment per a celebrar el centenari del poeta valencià, el més destacat de la contemporaneïtat, merescudament homenatjat aquest 2024. Però hi ha un aspecte d’aquest centenari que cal posar especialment en valor.
El 2024 està sent un any dominat, al País Valencià i també en bona part del món –cada vegada més, desgraciadament– per l’extrema dreta. Ha sigut això, exactament, allò que ha impedit que Vicent Andrés Estellés siga homenatjat per la màxima institució valenciana, la Generalitat. A hores d’ara, és cert, el PP governa en solitari aquesta institució després de la marxa sobtada de Vox. Però aquest canvi d’escenari no ha servit perquè el PP modere la radicalitat del missatge ni de les actuacions que duen a terme des del Consell.
Això es demostra amb el fet que Estellés no serà homenatjat per la Generalitat Valenciana, malgrat l’eixida de Vox. Sí que ho serà per la Diputació d’Alacant i per la de València, ambdues governades pels populars, però Estellés mereix molt més que ser un experiment de la contemporització d’un PP que es vol exhibir com un partit moderat i defensor de la cultura valenciana. Si ho fora, amb el suport de Vox o sense aquest, la Generalitat homenatjaria Estellés. De fet, el PP compta ací amb el suport indiscutible del PSPV i de Compromís. Però en prescindeix. Homenatjar Estellés en el centenari del seu naixement des de les institucions públiques valencianes és fer país i poble, més enllà de les sigles partidistes, i no fer-ho demostra l’actitud contrària a la nostra cultura i a la nostra literatura.
I ara, anem a allò que cal celebrar. Malgrat aquest desert cultural i intel·lectual imposat pel PP autonòmic, amb l’ajuda parcial de Vox, Estellés continua ben viu. El Col·lectiu Ovidi Montllor és el principal organitzador del concert del dissabte en el qual actuaran artistes com Andreu Valor, Carraixet, Mar Morález, Pau Alabajos, Rafa Xambó i molts altres.
Al seu torn, nombrosos homenatges, concerts o diferents edicions de llibres que reivindiquen el llegat del poeta han sigut possibles gràcies a l’empenta popular. Sense desestimar l’ajuda de l’Ajuntament de Burjassot, de la Generalitat de Catalunya o del Ministeri espanyol de Cultura, cal deixar clar que sense l’impuls de la cultura de base, aquella que ha crescut inspirada per Estellés –ell mateix també va formar part d’aquest món en un moment en què, a més, la cultura de base estava perseguida per la dictadura franquista i pel blaverisme més ignorant–, Estellés no hauria tingut l’homenatge que mereix.
I aquest homenatge ha sigut possible, està sent possible, malgrat l’actuació del PP autonòmic, malgrat el soroll de Vox, malgrat la ignorància que desprenen els qui menyspreen el poeta i tants altres autors censurats per l’únic fet d’haver escrit en valencià i d’haver-se compromès amb la democràcia i amb el progrés. Aquesta és la gran lliçó pòstuma d’Estellés, i cal tindre-la en compte per a recordar dues premisses: que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, tal com deia Joan Fuster; i que aquest país ha resistit i ha avançat al llarg de la seua història gràcies a la cultura de base i a la mobilització permanent.
