Estàs preparant un nou disc després de prou temps, si exceptuem el Viu i directe, gravat en un concert al Micalet…

Sí, a principis del 2024 jo tenia previst compondre un nou disc, però estava en un moment creatiu baix, em resultava impossible escriure, però teníem el concert del Micalet, que era un concert antològic, amb moltes col·laboracions i que el tècnic havia gravat per pistes i vam veure que allí hi havia un disc, i com que no en tenia cap en directe, doncs vam treure’l. Però escriure i compondre era una altra cosa, no me’n sentia capaç

Per?

Estava passant un molt mal moment, amb molt de dolor. A finals del 2023, la meua filla quasi es mor i al mateix temps, i just el dia del meu aniversari, es mor una de les meues millors amigues, així que iniciem el 2024 amb una recuperació de la filla, que és molt lenta i després arriba la dana, on per sort no vaig perdre cap persona estimada, però sí un magatzem on quedaven tots els records del pare. Tot el que em quedava del meu pare va desaparèixer aquell 29 d’octubre. Finalment, a finals d’any vaig patir una ruptura sentimental, de nou molt dolorosa. I enmig de tot això, un any marcat pel genocidi a Palestina, que és molt dur de veure. En aquestes condicions em resultava impossible escriure. Podia musicar poemes, però no escriure res propi.

A mi sempre m’ha sembla curiosa la gent que explica que escriu per sanar-se. En el teu cas no funciona?

No, a mi escriure no m’ajuda a sanar-me. Quan estic fotut no puc escriure, crec que perquè tinc una forma de creació que té a veure amb la meua honestedat i si està danyada no puc escriure.

“En aquestes condicions em resultava impossible escriure. Podia musicar poemes, però no escriure res propi”

Llavors, primer cal passar aquest procés de curació.

Exacte, si escric és perquè ja estic en procés de sanació. Però primer he hagut de treballar el dolor, passar un període d’introspecció molt dur i pair-ho tot. i a partir d’ací ha començat a eixir tot.

I el resultat és un nou disc.

És un disc que parla de la meua vida però en un sentit que es pot adaptar a la màgia de la música. És el disc més íntim que he fet i que em serveix per modular aquest dolor que deia i que no sé gestionar. Encara estic fent camí, però note que ja torne a tenir aire.

I el disc el titules “Fang i roses”. Un nom que ja explica moltes coses.

Sí clar, és tot molt metafòric, però s’entén que és una cançó sobre la dana i és la primera volta que el disc es diu com una de les cançons. No ho havia fet mai. També hi ha “Cançó d’estimar-te”, sobre la ruptura que deia, i “Àlvar”, dedicada en realitat a la seua dona, que era l’amiga que va morir. També he gravat una cançó que havia compost fa molt de temps i que va quedar-se en el magatzem aquest que deia i que es va salvar perquè estava dalt de la pila de coses i va quedar per sobre el nivell de l’aigua. En total són huit cançons pròpies i dos poemes, un d’Isabel Garcia Canet, que és una poetessa increïble amb qui ja he col·laborat més vegades, i l’altre d’Estellés.

En breu eixirà el nous disc de Tomàs de los Santos, Fang i roses

Tu fas un disc de cantautor, però el graves amb banda.

Hi ha una mica de varietat en els estils, la cançó “arrossars per sempre” sona una mica més country, però responent al que deies, sí, he comptat amb una banda formada per Jesús Barranco, Isabella Lauzara i Bea Albert, qui espere poder dur-me també a les actuacions, però això ja dependrà dels pressupostos. A més, al disc també hi col·laboren Àlvar Carpi i Borja Penalba.

“Tots els concerts els comence amb la cançó sobre Palestina, i si per alguna raó no ho faig, la deixe pel final”

Podríem dir que fas un disc personal, sobre el dolor, però no només hi inclous fets personals, sinó també polítics, com el de Palestina. Es pot comparar un dolor i un altre?

Sí clar, aquest és un tema que m’ha afectat molt personalment. Veure tot el que està passant, mesos i mesos. De fet tots els concerts els comence amb la cançó sobre Palestina, i si per alguna raó no ho faig, la deixe pel final. I aquesta és la forma que tinc de marcar un espai. Deixar les coses clares. Dir “mireu, aquest tema és important i no podem deixar-lo passar”.

Així que tindrem disc aviat…

Sí, estem preparant el llançament, farem una campanya de micromecenatge, per tal que la gent puga reservar-lo i comptarem amb els arranjaments de Pau Romero, que ha fet una feina increïble i amb qui m’hi entenc molt bé, ja que és algú amb qui hem crescut junts. Pense que a cada disc en sé més i faig una cosa millor, i ell també, és un procés i un aprenentatge compartits.

Més notícies
Notícia: Torna la jornada “IA i llengües” a la UA amb un 40% més d’inscripcions
Comparteix
Enguany posa el focus en l’aplicació directa de la intel·ligència artificial a l’aula i a la traducció
Notícia: Els llibres robats de Josep Pla
Comparteix
"Qui sap si els deutes de Pla no eren altra cosa que la seua manera d'estimar: agafar llibres, paraules, frases —i deixar-les millorades. Potser per això encara el llegim."
Notícia: El dia que Miguel Hernández va nàixer a Oriola
Comparteix
El 1931, amb només vint anys, va obtindre el primer i únic premi literari de la seua vida, concedit per la Societat Artística de l’Orfeó Il·licità
Notícia: La invasió dels bàrbars
Comparteix
"No conec cap hereu d’un afusellat en una fossa comuna que busque venjança. La gran majoria només volen poder tancar una ferida."

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa