L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Xesco Guillem a Iñaki Rubio (Barcelona, 1974), un autor emergent en la narrativa catalana que escriu des d’Andorra. Es va llicenciar en Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona amb premi extraordinari i és màster en Gestió Cultural. Exerceix de columnista a la premsa escrita. És membre de la Comissió Nacional Andorrana per la UNESCO i membre fundador del col·lectiu cultural Portella. Ha publicat diversos llibres de relats i ha rebut premis en aquest gènere.
A més, aquest dissabte, Vicent Cucarella parla de Deu dies en un manicomi, de Nellie Bly, pseudònim de la periodista estatunidenca Elisabeth Jane Cochran (1864-1922),. Una figura que ajuda a esvair les creences i lamentacions, més oportunistes que reals, que confinen la dona intel·lectual vuitcentista a l’interior d’una llar entesa com una presó. Lluny dels tòpics típics d’una lectura de la feminitat força reduccionista, sorgeix Deu dies en un manicomi. Aquesta obra recull articles que l’autora, que ha passat a la història per Around the World in Seventy-Two Days (1890) i que la va fer coneguda com la Phileas Fogg dels Estats Units– va publicar el 1887 i que donen compte de l’estada d’una setmana i mitja que va passar en el pavelló de dones del centre psiquiàtric més important de Nova York.
Per part seua, Daniel P. Grau reivindica L’estrella amb cua, d’Eduard Girbal Jaume, un llibre que va veure la llum inicialment el 1919, però Edicions de 1984 el va rescatar el 2005. El ruralisme, el naturalisme, el gust per recrear-se en la descripció són característiques que clarament fan que puguem inscriure l’obra en el moviment del Modernisme.
D’altra banda, Lourdes Toledo ressenya Amor i enyorança, de Theodor Kallifatides, una història d’anada i tornada entre dos països força diferents, tots dos viscuts a fons per l’autor i els seus personatges: la Grècia d‘origen, escenari de la infantesa i la primera joventut, i Suècia, el país que va acollir Kallifatides de jove, i el que acull també el Christo i el Thanassis, amic i contrapunt a la residència d’estudiants, però que obri les portes també a altres personatges, alguns d’origen grec, altres d’origen francés, hongarés… Una galeria diversa i pintoresca de vides «desplaçades».
ques que s’han escrit sobre el tema; té ingredients de novel·la d’espionatge i/o negra.
En aquest número, Mireia Cassanyes s’endinsa en Hermètica Definició, d’H.D. (Hilda Doolittle), el poemari culminant de la poeta estatunidenca. Una obra on desgrana un mar de tessitura grega on suren vestigis de vers i ritmes sàfics, des del foc i l’arrel tel·lúrica fins al sublim més líric i eteri, passant pel món vegetal.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Ambra, a Gandia (la Safor).
