El president del Tempir, Josep Enric Escribano, ha valorat de forma “summament positiva” el resultat de les l Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud: ‘Es pot ser valencià sense parlar valencià?’ celebrat els dies 28, 29 i 30 d’abril al Centre Municipal de Congressos d’Elx, sobretot perquè “ha permés fer un balanc de la situació –de la llengua i la identitat- que tenim en el Sud” i del qual ha sorgit “una mena d’acord perquè la proposta per al Sud ha d’eixir des del Sud” i que, “a més, pot ser exportable a la resta de País Valencià tal com ha apuntat en aquestes Jornades el professor Josep Àngel Mas”.
Escribano, en declaracions a La Veu, ha explicat que aquesta proposta que podria posar solució als problemes identitaris i lingüístics és possible “perquè a les comarques del Sud tenen una sèrie de peculiaritats lingüístiques, demogràfiques i econòmiques que en alguns casos són coincidents amb altres zones del nostre país –com per exemple Requena, Utiel o altres ciutats castellanoparlants-, perquè el Sud constitueix l’altre pols del País”.
“Cal caminar cap a una valencianitat que siga respectuosa amb els trets identitaris singulars locals –explica Escribano-, de manera que puguem dir que ser alacantins seria la manera de ser valencians o que ser oriolans seria la manera de ser valencians. En la mesura que es caminarà per aquesta forma d’entendre, podríem avançar i caminar cap a la valencianitat comuna. Cal provar-ho”.
Per tant i segons el president d’El Tempir, “el que es necessita al Sud és que la llengua siga una llengua ambiental. Tenim generacions joves que tenen la capacitat de parlar valencià, però que no en fan ús perquè no senten la necessitat de fer-ho”. Aquest problema “no és solament de les grans ciutats del Sud –com ara Oriola, Alacant, Elx i Torrevella-, sinó que passa també a València i Castelló”.
“Si cada poble del Sud se sentira valencià a la seua manera es faria un gran pas. Els alacantins se senten alacantins i en eixe sentit se senten valencians”, apunta.
Pel que fa a l’exigència a la Generalitat d’una major extensió dels sistema d’ensenyament en valencià, Josep Enric Escribano considera que aquesta és necessària “per a ser totalment bilingües en el Baix Segura i altres enclavaments com Asp, Villena o Saix, on no pot ser que els valencians siguem únicament els bilingües si volem tenir una llengua plenament oficial”.
Per últim, el màxim dirigent d’El Tempir posa de manifest que el factor de la valencianitat “va molt lligat a la llengua al Sud” ja que “la gent se sent valenciana si parla valencià”, no com succeeix a poblacions castellanoparlants com Énguera o Navarrés on se senten valencians.
